Verro de pedra
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els verros de pedra són escultures zoomorfes de pedra que es troben a l'estat espanyol, a les províncies de Càceres, Salamanca, Zamora, Àvila, Toledo i Segòvia, i a Portugal, a les zones de Beira Interior Nord i Trás-os-Montes, de l'època dels vetons (cap al segle V aC), la finalitat dels quals no és massa clara.
Hi ha diverses teories referents al seu significat: d'una banda es creu que delimitaven terrenys dedicats al pasturatge; d'altra, podrien tenir un significat místic o religiós, concretament el culte als morts o ritus funeraris (perquè alguns tenen gravades inscripcions funeràries llatines de l'època romana), o el culte a la fertilitat (vegeu Atégina), o fins i tot ser exvots.
Tenen diverses formes, entre les quals predominen: la de toro, porc, senglar i menys freqüent la forma d'os. Quan estan prou deformats pel pas del temps, no queda la figura perfectament definida i poden fàcilment prendre's per altres animals.
Quan tenen la forma i la grandària d'un bou, se'ls anomena toros de pedra, encara que la paraula verro significa 'porc'.
Uns dels més coneguts són els toros de Guisando, a la província d'Àvila, i el més gran fins ara conegut ha estat recuperat fa poc i es troba a la plaça Major de Villanueva del Campillo, a Àvila. També n'hi ha un de molt antic i en bon estat a la plaça de Torralba de Oropesa, Toledo.
Potser el més famós de tots és el que n'hi ha al costat del pont romà de Salamanca.
Aquest tipus de verros en el període més recent de la història ha definit els pobles principalment ramaders.
Se'n troben uns altres de molt semblants en llocs tan apartats com Polònia.