Vegetació d'Espanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
La vegetació d'Espanya és molt variada, a causa de diversos factors com són: la diversitat del relleu, del clima i la seva latitud. Espanya participa de diferents regions fitogeogràfiques (boreoalpina, eurosiberiana, mediterrània i macaronesiana —aquesta última, representada a Espanya per les Illes Canàries—), cadascuna amb característiques florístiques pròpies resultants en bona part de la interacció de diferents factors abiòtics, tals com el clima, el relleu, el tipus de sòl i el foc (incendis), amb factors biòtics (organismes vius que interactuen amb el mitjà i entre ells).
- Clima: és molt variable, la qual cosa repercuteix sobre el cicle biològic de la vegetació, es donen microclimes que tenen vegetació encara més diferent.
- Relleu: destaca l'altitud, la continentalitat i la seva major o menys proximitat al mar. Es creen així diferents hàbitats
- Tipus de sòl: cada espècie s'adapta millor a un sòl amb característiques determinades quant a la seva textura, estructura, etc.
La vegetació de la península Ibèrica es classifica en quatre grups:
- Vegetació de l'Espanya humida: bosc atlàntic típic, amb roure, faig, avellaner, moixera, arç blanc, etc., falgueres, molses, bolets, matolls diversos, etc., així com prats.
- Vegetació de ribera: la que es forma a les riberes dels rius a zones baixes o de mitja muntanya, amb arbres com ara àlbers, pollancres, freixes, gatells, oms, salzes, tamarius, aurons blancs, etc. i altres plantes com ara baladre, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc, més les plantes aquàtiques, els joncs, les canyes, etc.
- Vegetació de l'Espanya seca: bosc mediterrani, amb arbres com ara l'alzina, l'alzina surera, la carrasca (Quercus rotundifolia), la savina i diferents pins (pi pinyer, pinastre, pi blanc o bord o carrasco, etc.), sotaboscs de ginebre, càdec, boix, bolets, etc, i extensions de garriga o matollars, amb arbustos o matolls (com ara el garric, Quercus coccifera, el llentiscle, el bruc, les estepes: estepa blanca, estepa negra; etc.), incloses matolls aromàtics com ara la farigola, l'espígol, la ginesta o el romaní.
- Vegetació de muntanya segons la seva altitud i l'estatge climàtic: amb arbres com ara l'alzina, l'alzina surera, diferents tipus de roures, el castanyer, el bedoll, l'auró blanc, l'auró negre, la moixera de guilla, el teix, la savina turífera, la pinassa, el pi roig, pi negre, i l'avet, arbusts com ara avellaners, margallons, ginebre, ginebró, boix, boix grèvol (que a vegades creix com a arbre), etc, matollars i landes de bàlec, boixerola, neret, nabiu, etc, i prats.
- La flora de les illes Canàries, on existeix una vegetació subtropical molt marcada per les diverses altituds: al litoral, palmeres, a l'altitud mitjà, la laurisilva i als cims, el pi canari.
A Espanya hi ha 17.804 milions d'arbres i cada any creixen una mitjana de 284 milions més.[1]