Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.[1]
La conspiració que va donar origen a la Guerra Civil espanyola va tenir un dels seus pilars a Navarra. Hi fou fomentada principalment pels carlins i els partits monàrquics "alfonsinos", i es va configurar decisivament amb l'arribada a principis de 1936 del nou governador militar, el general Emilio Mola, qui convertiria a Navarra en una peça clau de la revolta militar que tindria lloc el 18 de juliol de 1936.[2]
A diferència de l'esdevingut en altres punts d'Espanya, en els que els revoltats van haver de fer front a la resistència de les autoritats republicanes o de les forces esquerranes, l'alçament a Navarra va ser un èxit rotund, no trobant amb prou feines resistència.[1][3]
No obstant això, aquesta falta d'oposició no va impedir que es desencadenés una dura repressió contra els partidaris i simpatitzants de les esquerres que seria fet i fet la causant de la major part de les morts. La violència va afectar principalment als militants de la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra de la Unió General de Treballadors que, amb gran predomini a la regió de la Ribera Navarra, representaven majoritàriament als camperols sense terra. La major part d'aquestes morts es va produir en els primers mesos de la guerra, un període de "terror calent" caracteritzat per les execucions extrajudicials, passejos i saques de presos dels llocs de reclusió.[4][5] Un element addicional que va contribuir a incrementar el seu nombre va ser la presència, en la proximitat de Pamplona, del Fuerte San Cristóbal, lloc de reclusió de diversos centenars de presos del bàndol republicà durant tota la guerra. Les condicions extremes de captivitat i la cèlebre fugida que va tenir lloc al maig de 1938, saldada amb desenes de morts i la captura de la pràctica totalitat dels escapolits, van contribuir també a engrossir el nombre de morts.[6] A la repressió cal sumar les morts produïdes com a conseqüència dels atacs aeris republicans.[7]
La violència política desencadenada a Navarra després del triomf de la revolta enfonsa les seves arrels en la situació política i social de Navarra, evidenciada durant la República. En aquesta època Navarra es caracteritzava pel caràcter catòlic i conservador de la seva societat[8] pel seu endarreriment econòmic, que portava a una de les taxes d'emigració més altes d'Espanya.[9] El problema social de més rellevància era l'agrari, protagonitzat pels camperols sense terra, que van tractar durant tot el període republicà d'accedir a les tradicionals terres comunals o "corralizas", fonamentalment al sud de la província, en aquells dies en mans dels grans terratinents. Les tensions polítiques, manifestades a vegades de manera violenta, van confrontar el poder polític, posseït durant tot el període pels partits de dreta, amb la pobresa extrema dels camperols.[10] No obstant això, altres assumptes polítics de gran rellevància durant el període republicà, com l'estatut d'autonomia basco-navarrès, no van tenir un reflex important en la repressió que va tenir lloc durant el període bèl·lic, a causa que el sentiment de pertinença basca era comuna i van ser les diferències ideològiques les que van evitar l'estatut conjunt, fonamentalment la seva confessionalitat catòlica.[11]
Avui se sap que es va saldar amb més de 3.000 morts. Al final de la guerra, el règim franquista va imposar el silenci sobre aquests fets que van adquirir en l'opinió pública la consideració de tabú, mentre els escassos estudis realitzats van tendir a minimitzar la seva dimensió. Després de la instauració de la democràcia, diverses recerques han aconseguit reconstruir amb detall el fenomen repressiu gràcies a l'impuls de les associacions de familiars de les víctimes. Aquest procés va culminar amb la publicació de l'extensa obra Navarra 1936. De la Esperanza al Terror que es va anar ampliant al llarg dels anys fins a arribar a la seva última edició en 2008. Fruit del coneixement d'aquests estudis es van realitzar diversos homenatges, la manifestació dels quals més important va tenir lloc en 2003 amb una Declaració oficial del Parlament de Navarra en favor del reconeixement i reparació moral de tots els navarresos afusellats.[12]