Usuari:Redtrevius/Víkings
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els víkings [1] o vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d’Europa des d’Escandinàvia des del segle VIII fins a finals del segle xii.[2][3] Actualment el terme s’utilitza erròniament per a definir els diversos pobles nòrdics que habitaven a Escandinàvia durant aquest període conegut com era víking. Aquest període d’expansió militar, demogràfica i mercantil nòrdica constitueix un element molt rellevant en la història inicial d’Escandinàvia, les lles Britàniques, el nord d'Europa Occidental, Sicília i de la Rus de Kíev.[4]
Per a altres significats, vegeu «Viking». |
Els víkings no eren un grup ètnic, sinó una professió derivada de les dures condicions de vida de les terres escandinaves, on l'agricultura era molt limitada, fet que forçava a part de la població a, durant certes èpoques de l'any, dedicar-se a l'ívíking, és a dir, comerciar amb altres territoris, i sovint saquejar o piratejar. Cal destacar que, encara que pràcticament tots els víkings eren d’origen nòrdic, no tots els que s'hi dedicaven eren nòrdics, també n'hi havia de frisis, francs i saxons.
Gràcies sobretot a la seva mobilitat marítima, les accions dels víkings es van estendre fins al Mediterrani, el Nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà i l’Àsia central. Al llarg de diverses fases expansives d’exploració i assentament, van haver comunitats víkings que es van establir al nord d’Europa, a les illes del nord de l'Atlàntic i fins i tot a la costa d’Amèrica del Nord. Aquest període d’expansió va provocar la disseminació de la cultura nòrdica a la vegada que introduïa elements forans en la cultura escandinava.
La concepció popular actual dels víkings (i l’ús erroni del terme com a sinònim de nòrdics) difereix molt de la informació obtinguda a partir dels recursos històrics i arqueològics actuals. La imatge romàntica dels víkings com a nobles salvatges va començar a sorgir al segle xviii i es va anar desenvolupant fins al segle xix. La visió dels víkings com a pirates pagans o aventurers intrèpids provenen del mite modern dels víkings que havia pres forma a principi del segle XX.[5][6] Les representacions populars actuals dels víkings es basen normalment en clixés i en estereotips culturals que compliquen l'apreciació moderna del llegat víking.
El període comprès entre el 793 i el segle xiii és conegut com a era víking en la història escandinava. Aquest període s’inicia amb el saqueig del monestir de Lindisfarne el 793 i es dona per finalitzat al llarg del s.XIII: a Anglaterra acaba amb la derrota de Harald III a la Batalla de Stamford Bridge, a Irlanda acaba amb la conquesta de Dublín el 1171 per part de Richard de Clare (anomenat Strongbow) i a Escòcia es dona per acabada amb la derrota de Hákon Hákonarson a la Batalla de Largs el 1263. L'Escòcia actual pren forma entre els segles XIII i XV en reconquerir el territori perdut als nòrdics. L'Illa de Man i les Hèbrides Exteriors van romandre sota autoritat escandinava fins al 1266. Les Òrcades i les Shetland pertanyeren al Rei de Noruega fins al 1469. A Escandinàvia l'era víking es considera acabada amb l'establiment dels regnes escandinaus i del cristianisme com a religió dominant. La data s’acostuma a situar al voltant de l’inici del s.XI als tres regnes escandinaus. A Noruega l'era víking es dona per acabada amb la Batalla de Stiklestadin el 1030.