Usuari:Mcapdevila/Novísima Recopilación de Leyes de España
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Novísima Recopilación de Leyes de España , editada el 1806, és una sistematització del dret espanyol, usat també com a text d'estudis durant el segle xix.
Atesa la importància que van adquirir els corrents codificadors i el moviment il·lustrat, i les nombroses crítiques que hi va haver contra la Nova Recopilació , al Segle XVIII va sorgir una nova recopilació de dret coneguda com Novísima Recopilació de Lleis d'Espanya .
El pla de Reguera Valdelomar:
La necessitat que tenia Carles IV de disposar d'un cos legal actualitzat, el portà a encarregar la realització d'un altre suplement a Reguera Valdelomar "la Nova Recopilació". Per realitzar aquest treball, va utilitzar els materials de Lardizábal i els de la Junta de Recopilació, finalitzant el seu comès el 1802. Va oferir també un projecte diferent, es tractava d'un cos metòdic de legislació, el pla va ser aprovat i una cèdula de 15 juliol de 1805 promulgava la Novísima Recopilació de les Lleis d'Espanya.
Contingut i valoració:
Consta de 12 llibres, 340 títols, i conté més de 4.000 lleis, actuacions i pragmàtiques amb un ampli i útil índex final per matèries i disposicions. La Nova Recopilació segueix vigent, aplicant-se en defecte de la Novísima Recopilación. Un dels grans defectes d'aquesta obra és que no va estar a l'altura del seu temps, reiterant el tradicional sistema recopilador quan ja s'havia publicat a França el Codi civil napoleònic, a més a més conté insuficiències i contradiccions, va ometre algunes lleis, en va repetir d'altres, va citar els autors sense la deguda exactitud. La Novísima Recopilació es va convertir en el text fonamental per als estudis de dret, ja que els Borbons havien aconseguit introduir a les universitats el dret real enfront del dret comú romà canònic.
El judici de Martínez Marina:
Va esdevenir jutge, el senyor Francisco Martínez Marina, que en el seu Assaig històric-crític va qualificar la Novísima Recopilació de "vasta obra aixecada de runes i ruïnes antigues, edifici monstruós, compost de parts heterogènies i ordres inconciliables; amuntegament de lleis antigues i modernes ". Reguera va presentar querella en el Consell de Castella acusant Martínez Marina de criminal abús de la llibertat d'impremta. Això va donar peu a que aquest justifiqués i ampliés les seves denúncies en una obra ad hoc. En conclusió, les observacions tècniques de Martínez Marina són en general erudites i encertades, però ell parla sempre d'allò que està mal fet i mai d'allò que està ben fet. Els seus judicis globals de valor són senzillament inadmissibles.