Usuari:Carmallola/Neteja ètnica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, en que duta a l'extrem seria el genocidi. Es pot definir com un intent coercitiu d'unificar ètnicament una regió o un estat, eliminant les persones objectiu (grups ètnics, racials i ideològics) d'una àrea geogràfica específica, en l'intent de canviar la geografia ètnico-racial-religiosa d'aquesta àrea. Normalment s'empra la deportació, la migració, la substitució forçada i l'assassinat. La neteja ètnica normalment va acompanyada de la destrucció de gran part dels monuments històrics, cementiris, cases i altres bens culturals de la nació objectiu. [1]
Com que la neteja ètnica no té una definició formal als fòrums internacionals, no es pot distingir legalment del genocidi. La majoria de les neteges ètniques modernes han estat motivades per l'homogeneïtzació de la composició religioso-ètnica o racial, mentre que a l'edat mitjana i els primers temps moderns, les motivacions per a la neteja eren generalment religioses.[2]
El terme prové de la traducció literal de la frase serbi-croata etničko čišćenje, [1] que va entrar a la literatura política mundial als anys 90, arran dels genocidis que van tenir lloc durant el col·lapse de l'antiga Iugoslàvia, i ràpidament es va convertir en un dels termes més comuns utilitzats per descriure la violència contra els grups humans. Tanmateix, també s'ha proposat que tot i la terminologia moderna, la neteja ètnica ha succeït al llarg de la història. [2] En poden ser exemples el desplaçament forçat dels assiris entre els segles IX i VII aC, la massacre i l'execució dels danesos que vivien a Anglaterra al segle X, l'expulsió dels jueus d' Espanya al segle XV i l'extermini dels indis americans per part d'immigrants i colonitzadors europeus blancs. [1][3]
Tot i que la conquesta de pràcticament totes les terres colonials per part dels europeus, com ara Mèxic, Austràlia i els Estats Units, va ser violenta, només unes poques van provocar una sagnant neteja ètnica. L'aparició de la "neteja ètnica moderna" va tenir lloc als segles XIX i XX en diverses regions, com els territoris dels antics imperis d'Europa central i oriental i Àsia occidental. Nombroses onades de neteja ètnica van canviar el mapa ètnic i religiós d'aquestes zones. La primera onada va començar durant la Primera Guerra Mundial i va acabar poc després. La segona onada va assolir el seu màxim just després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i va acabar poc després del final de la guerra. La tercera onada va començar amb poca intensitat durant la Guerra Freda i va assolir el màxim després del final de la Guerra Freda. [2] Aquests inclouen el genocidi d' armenis, assiris i grecs per part dels turcs otomans durant i després de la Primera Guerra Mundial, el genocidi dels jueus - conegut com l' Holocaust - per l' Alemanya nazi, l' expulsió de milions d' alemanys de Polònia, Txecoslovàquia i altres parts Sharqi es referia al final de la Segona Guerra Mundial i a la massacre de musulmans bosnians per part dels serbis de Bòsnia després del final de la Guerra Freda . [1][2] Una comissió d'experts de l'ONU creada per investigar els esdeveniments a Bòsnia i Hercegovina el febrer de 1993 va descriure la neteja ètnica com un crim contra el dret internacional. Encara que el concepte de neteja ètnica s'entén avui dia, a diferència del genocidi, no està recollit en el dret internacional i està classificat com a part dels crims de crims de lesa humanitat i crims de guerra definits anteriorment [2]