Usuari:Anskarbot/Traduccions/Piano
From Wikipedia, the free encyclopedia
El piano (paraula que en italià significa «suau», i en aquest ces és apòcope del terme original, « pianoforte», que feia referència als seus matisos suau i fort) és un instrument musical classificat com instrument de teclat de entenimentades percutidas pel sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs és un cordófono simple. El músic que toca el piano rep el nom de pianista.
Anskarbot està intentant millorar la traducció de plantilles, pel que és possible que encara hi hagi algunes irregularitats.
Demanaria que tingueu una cura especial en repassar plantilles i feu notar al botaire quins són els errors comesos, jo sóc un manat i faig el que em diuen.
|
Aquesta plantilla ha estat afegida automàticament pel bot traductor.
Un cop acabada la revisió podeu treure-la
Gràcies. Anskarbot |
Per a altres significats, vegeu «Anskarbot/Traduccions/Piano (desambiguació)». |
Plantilla:Artículo destacado Plantilla:Ficha de instrumento musical Plantilla:Otros usos El piano (palabra que en italiano significa «suave», y en este caso es apócope del término original, «pianoforte», que hacía referencia a sus matices suave y fuerte) es un instrumento musical clasificado como instrumento de teclado de cuerdas percutidas por el sistema de clasificación tradicional, y según la clasificación de Hornbostel-Sachs es un cordófono simple. El músico que toca el piano recibe el nombre de pianista.
Està compost per una caixa de ressonància, a la qual s'ha agregat un teclat mitjançant el qual es *percuten les cordes de acer amb *macillos folrats de feltre, produint el so . Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica . Està format per un arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li han afegit *apagadores. Va ser inventat entorn de l'any 1700 pel paduano Bartolomeo Cristofori . Entre els seus antecessors es troben instruments com la cítara, el *monocordio, el dulcémele, el clavicordi i el clavecín .
Está compuesto por una caja de resonancia, a la que se ha agregado un teclado mediante el cual se percuten las cuerdas de acero con macillos forrados de fieltro, produciendo el sonido. Las vibraciones se transmiten a través de los puentes a la tabla armónica, que los amplifica. Está formado por un arpa cromática de cuerdas múltiples, accionada por un mecanismo de percusión indirecta, a la que se le han añadido apagadores. Fue inventado en torno al año 1700 por el paduano Bartolomeo Cristofori. Entre sus antecesores se encuentran instrumentos como la cítara, el monocordio, el dulcémele, el clavicordio y el clavecín.
Al llarg de la història han existit diferents tipus de pianos, però els més comuns són el piano de cua i el piano vertical o de paret. La *afinación del piano és un factor primordial en l'a,cústica de l'instrument i es realitza modificant la tensió de les cordes de manera que aquestes vibrin en les freqüència s adequades.
A lo largo de la historia han existido diferentes tipos de pianos, pero los más comunes son el piano de cola y el piano vertical o de pared. La afinación del piano es un factor primordial en la acústica del instrumento y se realiza modificando la tensión de las cuerdas de manera que éstas vibren en las frecuencias adecuadas.
En la música occidental, el piano es pot utilitzar per a la interpretació solista, per la música de cambra, pel acompanyament, per ajudar a compondre i per assajar. Les primeres composicions específiques per a aquest instrument van sorgir al voltant de l'any 1732 ; entre elles destaquen les 12 sonata s per a piano de *Lodovico *Giustini titulades *Sonate dóna *cimbalo vaig donar piano i forte *detto *volgarmente vaig donar *martelletti. Des de llavors, molts han estat els compositors que han realitzat obres per a piano i en molts casos aquests mateixos compositors han estat pianistes. Destaquen figures com Frédéric Chopin, Franz Liszt, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven o Piotr Ilich Chaikovski . Va ser l'instrument representatiu del romanticisme musical i ha tingut un paper rellevant en la societat, especialment entre les classes més acomodades dels segles XVIII i xix . És un instrument destacat en la música jazz .
En la música occidental, el piano se puede utilizar para la interpretación solista, para la música de cámara, para el acompañamiento, para ayudar a componer y para ensayar. Las primeras composiciones específicas para este instrumento surgieron alrededor del año 1732; entre ellas destacan las 12 sonatas para piano de Lodovico Giustini tituladas Sonate da cimbalo di piano e forte detto volgarmente di martelletti. Desde entonces, muchos han sido los compositores que han realizado obras para piano y en muchos casos esos mismos compositores han sido pianistas. Destacan figuras como Frédéric Chopin, Franz Liszt, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven o Piotr Ilich Chaikovski. Fue el instrumento representativo del romanticismo musical y ha tenido un papel relevante en la sociedad, especialmente entre las clases más acomodadas de los siglos XVIII y XIX. Es un instrumento destacado en la música jazz.