Trop (música)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El trop és un recurs musical usat originalment en antics entorns populars profans. En la música grega, el trop era l'altura basada en l'octava mitjana de les veus i l'element principal de l'estructura musical.En l'època medieval, es va denominar trop a una forma musical que perllongava i embellia la litúrgia afegint text, música o ambdós; sovint la música incorporada eren antics melismes d'origen grec o romà. Al cant gregorià el trop consisteix a afegir paraules en els melismes. No es cantaven, es feia servir com a recurs mnemotècnic per facilitar la memorització dels melismes.[1] Un troper és un llibre de cants litúrgics amb trops.[2]
Inicialment el text s'inseria, com recordatori de la melodia que no contenien gaire text, a més d'explicar i embellir la litúrgia. Amb el temps, els nous textos es van incorporar en tots els elements de la missa, encara que són més freqüents en l'Introït, Kyrie, l'Al·leluia i el Benedicamus domini.
La seva gran proliferació i els canvis i substitucions del text original, ja no contribuïen a la comprensió de la litúrgia i van desvirtuar el seu esperit original. En constatar que els texts sovint es van allunyar cada vegada més de l'ortodoxia, l'església catòlica va voler restaurar-la i recuperar el territori perdut a les diferents dissidències protestants. En conseqüència, el Concili de Trento va prohibir la majoria dels trops el 1653.[3] En la seva forma inicial no contenien text, en evolucionar van incorporar primer text literari sense rima i després també en vers. Abans d'evolucionar vers un gènere musical, tenien abans de tot un funció de recordatori i d'explicatiu del text o del ritu.
Poden ser només textuals (verbeta), només musicals o mixt, el tipus més freqüent.[1]