Triangle d'Einthoven
From Wikipedia, the free encyclopedia
El triangle d'Einthoven és una formació imaginària dels tres límits de les extremitats del cos humà que determinen en un triangle virtual utilitzat en electrocardiografia, format per les dues espatlles i un dels turmells. [1] Els tres punts formen un triangle equilàter invertit amb el cor en el centre, que quan es combinen els voltatges que es generen en els seus elèctrodes, produeixen un potencial d'acció cardíaca de valor zero. Va rebre el nom en honor de Willem Einthoven, qui va teoritzar aquest principi.[2][3]
Einthoven va utilitzar aquests punts de mesura, submergint les mans i un peu del pacient, en unes cubetes d'aigua salada, emprats com elèctrodes que estaven connectats al seu galvanòmetre de filament, que de fet va ser la primera màquina ECG pràctica.[4]