Torró
dolç de Nadal a partir d'una massa d'ametlla, avellana, mel i ou / From Wikipedia, the free encyclopedia
El torró o terró[1] és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit. El torró és a Espanya potser el dolç més típic i tradicional al Nadal, especialment als Països Catalans, encara que en origen eren les postres dels rics, menjats en ocasions especials. Per exemple, tenim constància escrita que hi era al menú de les noces de la filla del rei Jaume I.
Torró de Xixona | |
Característiques | |
---|---|
Altres noms | Terró, turrón, torrone, touron, torrão |
País d'origen | Espanya |
On es menja | Europa, Amèrica, Àsia |
Gastronomia | Cuina àrab, cuina dels Països Catalans, cuina espanyola, cuina italiana, cuina portuguesa, cuina occitana |
Detalls | |
Tipus | nogat |
Ingredients principals | clara d'ou, ametlla, mel, sucre |
L'origen del torró no és del tot clar, la teoria més plausible és que siga d'origen àrab, com altres postres amb ametles, i des d'Espanya, especialment de Xixona i Alacant del País Valencià, estant es va popularitzar a altres zones peninsulars, el sud de França, Itàlia i després a l'Amèrica Llatina. La seva recepta ja apareix al medieval Llibre del Coch del mestre Robert. Potser el nogat occità i el torrone o torró italià van néixer també directament dels àrabs, o no se sap si per influència del torró català, que ja existia a l'Edat Mitjana i que en aquell moment, i en concret al segle xv, la catalana era la cuina més prestigiosa d'Europa.[2]
No s'ha de confondre el torró dit fort o dur, com el d'Alacant, Agramunt, Perpinyà o Xerta, amb productes similars però diferents, com el guirlatxe (fruits secs sencers units per una capa de caramel dur) o per altres de la mateixa família i potser d'origen comú, com l'àrab halva, que es pot menjar amb cullera, o l'occità nogat (en francès, nougat), que no és tan tou com l'halva però no és gens dur, i conté una proporció de fruits secs molt inferior al torró.