The Show Must Go On (cançó de Queen)
From Wikipedia, the free encyclopedia
"The Show Must Go On" és una cançó del grup de rock britànic Queen, que apareix com a dotzè i últim tema del seu àlbum de 1991, Innuendo. Està acreditat a Queen, però escrita principalment per Brian May.[1] La cançó narra l'esforç del líder Freddie Mercury que va continuar actuant tot i que s'acostava al final de la seva vida, tot i que el seu diagnòstic de VIH/sida encara no s'havia fet públic malgrat les especulacions dels mitjans de comunicació que afirmaven que estava greument malalt.[2] Quan la banda va gravar la cançó l'any 1990, l'estat de Mercury s'havia deteriorat fins al punt que May tenia preocupacions sobre si era físicament capaç de cantar-la. May recorda; "Vaig dir: 'Fred, no sé si això serà possible de cantar'. I va dir: 'Ho faré, estimat' —vodka baix— i va entrar i la va bordar, va trencar completament aquella veu".[3]
Il·lustració Un autre monde de Jean-Jacques Grandville (1844), utilitzada per a la portada del senzill. | |
Tipus | cançó i senzill |
---|---|
Artista | Queen |
Àlbum | Innuendo |
Publicat | 14 octubre 1991 |
Gènere | rock, rock dur, art rock i rock simfònic |
Durada | 04:31 |
Llengua | anglès |
Discogràfica | Parlophone Hollywood Records |
Compositor | John Deacon, Brian May, Freddie Mercury, Roger Taylor i Queen |
Lletres | John Deacon, Brian May, Freddie Mercury i Roger Taylor |
Productor | cap valor, Queen i David Richards |
Format | disc de vinil |
Cronologia | |
Va ser llançat com a senzill al Regne Unit el 14 d'octubre de 1991 com a promoció de l'àlbum Greatest Hits II, només sis setmanes abans de la mort de Mercury. Després de la mort de Mercury el 24 de novembre de 1991, la cançó va tornar a entrar a les llistes britàniques i va passar tantes setmanes al top 75 (cinc) com ho va fer en el seu llançament original, aconseguint inicialment un màxim de 16. Una versió en directe amb Elton John a la veu va aparèixer a l'àlbum Greatest Hits III de Queen.[4]
La cançó es va tocar per primera vegada en directe el 20 d'abril de 1992, durant el concert d'homenatge a Freddie Mercury, interpretada pels tres membres restants de Queen, amb Elton John cantant la veu principal i el guitarrista de Black Sabbath Tony Iommi tocant la guitarra rítmica.[5] Des de llavors, Queen + Paul Rodgers i Queen + Adam Lambert l'han tocat en directe, amb Rodgers citant una de les actuacions com la millor de la seva carrera. Des del seu llançament, la cançó ha aparegut a la televisió, al cinema (inclosa una versió operística a Moulin Rouge!), i ha estat versionada per diversos artistes.