Talla lítica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La talla lítica es refereix al trossejament intencional de la pedra, mitjançant la percussió (directa o indirecta), o la pressió. La matèria primera s'esculpeix i se li dona forma, aprofitant la fractura concoidal, amb l'objecte de fabricar útils nuclears, o per extreure'n llenques. Aquestes podien ser usades en brut, o servir de suport per a eines, retocant-les després de la seva extracció. El terme talla no té implicacions ni connotatives ni denotatives sobre la seva finalitat, l'únic que indica és que és intencional i que busca l'elaboració d'un artefacte lític. Dins de la talla, però, podem usar termes més restrictius (la factura, l'asclat i el retoc), que s'expliquen més endavant.
La talla lítica és el procés de fabricació de manufactures més conegut de l'edat de pedra, però va continuar sent molt important durant l'edat dels metalls, i fins i tot continua practicant-se en temps històrics. Els objectes de pedra tallada intencionalment pels humans es diferencien dels trencaments naturals o accidentals, gràcies al fet que són localitzats en contextos arqueològics ben definits, ja que els cops de la talla deixen negatius d'asclat que segueixen certa tendència, un cert ordre impossible d'atribuir a la natura. El repertori de gestos de talla organitzada es va coneixent cada vegada millor i permet establir diagnòstics cada vegada més segurs, així com un repertori de pautes morfològiques, tècniques i funcionals que són les que permeten establir la tipologia lítica, és a dir, la classificació, anàlisi i comparació dels artefactes de pedra tallada.
La talla lítica no és, en qualsevol cas, més que una de les fases de la vida d'un artefacte lític o, per expressar-ho en termes científics més precisos, només és una porció relativament curta de la cadena operativa. Aquesta neix amb la necessitat o la idea que estimula l'ésser humà a iniciar la seva activitat productiva; continua amb la recerca de la matèria primera pètria, la seva transformació mitjançant la talla, fins a aconseguir el, o els estris necessaris. Després està la seva utilització, incloent diverses fases de manteniment de la funcionalitat mitjançant reesmolades i, quan l'eina és ja inservible, el seu abandonament. De vegades, la peça és reciclada i torna a entrar, per un temps, en la cadena operativa, però indefectiblement serà desnonada i oblidada fins que, potser, amb molta sort, algun arqueòleg la reculli per estudiar-la.