Sufragi femení a Suïssa
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sufragi femení a Suïssa fou una votació federal que tingué lloc a Suïssa el 7 de febrer del 1971. El dret a vot de les dones va ser formalment efectiu el 16 de març del 1971. Suïssa era així doncs un dels últims països europeus que admetia els plens drets civils de la seva població femenina, però era el primer país en el qual això ocorria per un referèndum de la part masculina de la població. El Principat de Liechtesntein, unit políticament i estreta amb Suïssa, no atorgà veu i vot a les dones fins a l'1 de juliol del 1984, en un tercer intent. Comparat amb altres països: a Nova Zelanda hi ha dret a vot de dones des de 1893, a Alemanya des de 1918, a Turquia des de 1934, a l'Afganistan, amb interrupcions, des de 1964.
Fins a l'aplicació del dret a vot de dones a tots els cantons passaren tanmateix encara altres 20 anys: El 27 de novembre de 1990, el Tribunal Federal (Tribunal Suprem) li va arribar una queixa de les dones d'Appenzell Inner-Rhoden i va confirmar amb això la inconstitucionalitat (respecte a la Constitució Federal) de la constitució de cantó d'Innerrhoder en aquest punt.[1] Així Appenzell Innerrhoden es convertí així en l'últim cantó en introduir el dret de vot per a les dones a nivell cantonal, contràriament a una decisió majoritària dels homes presa en votació popular (landsgemeinde) el 29 d'abril del 1990.
El motiu principal per al retard llarg fou sens dubte el sistema polític de Suïssa. Per exemple, en allò que concerneix la Constitució, decideix només el poble amb dret a vot, junt amb els cantons.
Per poder introduir el dret a vot sobre els nivells diferents, es necessitava en cada cas la majoria dels homes amb dret a vot. A nivell nacional era a més necessari l'Excedent d'Estat (majoria dels cantons afirmatius). Un altre obstacle es trobava en el fet, que a la Constitució Federal de 1848 es deia que tindrà dret a vot tot suís que hagi arribat al vintè any d'edat i no estigui, d'altra banda, exclòs del dret de ciutadania activa, al cantó de la seva residència o a qualsevol altre. El dret de vot era vinculat, de moltes maneres, al servei militar (a molts cantons valia: Cada suís és un soldat de lleva. Qui no ho complia estava exclòs del dret de vot). Com que el servei militar era (i és) només per als homes, això explicaria també el fet que les dones no tinguessin dret de vot.