Estrepsirrins
subordre de primats / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els estrepsirrins (Strepsirrhini) (del grec στρέψις (strepsis), 'corbat' i rhis, 'nas') són un subordre dels primats, la principal característica dels quals és la presència de rinari, una àrea de pell nua i humida que envolta el nas. Es troben a Madagascar i al sud-est asiàtic i tenen característiques més primitives que els haplorrins. El seu nas es connecta amb la boca a través d'un solc i tenen els narius envoltats d'una membrana. La mida del cervell és menor i el seu bulb olfactori més gros que els dels haplorrins. La major part tenen les incisives molt juntes i una sola canina. La majoria d'espècies són nocturnes i tenen la cua prènsil. La reproducció segueix un cicle estral. Tenen l'úter amb forma de i grega i nombroses glàndules mamàries. Als estrepsirrins, juntament amb el grup dels tarsers, se'ls sol anomenar «prosimis». Per tant, els prosimis són un grup parafilètic.
Strepsirrhini | |
---|---|
Sifaca de Verreaux (Propithecus verreauxi) | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Primates |
Subordre | Strepsirrhini Geoffroy, 1812 |
Distribució | |
El grup conté els lèmurs de Madagascar, els gàlags i pottos de l'Àfrica i els loris asiàtics; aquest subordre ha desaparegut de la major part de l'hemisferi nord degut a les condicions de refredament.