Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Sophie Amalie von Braunschweig-Lüneburg) va néixer al castell de Herzberg el 24 de març de 1628 i va morir a Copenhaguen el 20 de febrer de 1685. Era filla del duc Jordi de Brunsvic-Lüneburg (1582-1641) i d'Anna Elionor de Hessen-Darmstadt (1601-1659).
Nom original | (de) Sophie Amalie von Braunschweig-Lüneburg |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 24 març 1628 Herzberg am Harz |
Mort | 20 febrer 1685 (56 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
Sepultura | Catedral de Roskilde |
Reina consort de Dinamarca | |
28 febrer 1648 – 9 febrer 1670 ← Anna Caterina de Brandenburg – Carlota Amàlia de Hessen-Kassel → | |
Dades personals | |
Religió | Luteranisme |
Activitat | |
Ocupació | consort (1670–1699) |
Altres | |
Títol | Reina consort |
Família | Welf |
Cònjuge | Frederic III de Dinamarca (1643–1670) |
Fills | Jordi de Dinamarca, Wilhelmine-Ernestine de Danemark, Ulrica Elionor de Dinamarca, Frederik Oldenburg (en) , Frederica Amàlia de Dinamarca, Cristià V de Dinamarca, Anna Sofia de Dinamarca, Dorothea Oldenburg (en) |
Pares | Jordi de Brunsvic-Lüneburg i Anna Elionor de Hessen-Darmstadt |
Germans | Ernest August de Brunsvic-Lüneburg, Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg, Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg i Cristià Lluís de Brunsvic-Lüneburg |
Parents | Sofia del Palatinat (cunyada) |
Sofia Amàlia era molt amant de la caça i, tot i la difícil situació financera del regne, va ser el centre de la sumptuosa vida de la Cort. Li agradava la moda, les festes i el teatre, i va introduir el gust de la moda francesa a Dinamarca. Ella mateixa, amb els seus fills participava de les representacions teatrals. La sumptuositat de la Cort en un país empobrit va causar malestar entre la població.
En la primera part del regnat de Frederic III, i més tard durant el regnat del seu fill Cristià V, va tenir una notable influència en les decisions polítiques, amb la voluntat d'introduir-hi una monarquia absoluta. Va tenir un paper destacat en la guerra contra Suècia el 1657, i va aconseguir una gran popularitat pel suport moral que la reina oferí durant el setge de Copenhaguen entre 1658 i 1660. Va tenir unes relacions difícils amb la família del seu marit, amb una gran ambició per a situar adequadament les seves filles. Un cop vídua es va retirar al seu palau d'Amalienborg construït entre 1669 i 1673.