Siríac
conjunt de dialectes de l'arameu, un idioma semític parlat a l'Orient Mitjà / From Wikipedia, the free encyclopedia
El siríac (en siríac ܣܘܪܝܝܐ, suryāyā) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.[1][2][3]
ܠܫܢܐ ܣܘܪܝܝܐ (Leššānā suryāyā /Leššono suryoyo) | |
---|---|
Tipus | llengua, llengua sacra i llengua històrica |
Ús | |
Parlants | ~1 000 000 |
Oficial a | Iraq i com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Siríaca |
Autòcton de | Orient Mitjà |
Estat | Síria Iraq Turquia Líban Iran Geòrgia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals llengües semítiques centrals llengües semítiques nord-occidentals arameu | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | Alfabet siríac |
Institució de normalització | Academia Científica Iraquí (Bagdad) |
Estudiat per | estudis siríacs |
Codis | |
ISO 639-2 | syc |
ISO 639-3 | syc |
Glottolog | clas1252 |
Ethnologue | syc |
IETF | syc |
L'arameu ha existit almenys des del segle XII aC i ha evolucionat amb el pas de tots aquests segles; mentre que el siríac va fer la seva aparició durant el període hel·lenístic i no va tenir una escriptura pròpia, al voltant del segle i,[4] es va crear l'escriptura siríaca, la qual prové de l'alfabet arameu.
El siríac clàssic arribà a ser la principal llengua literària de l'Orient Mitjà des del segle iv i fins al segle viii,[5] així com un vehicle de transmissió cultural i religiosa del cristianisme ortodox siríac; es difongué per Àsia fins a llocs tan llunyans com les costes malabars de l'Índia i l'orient de la Xina.[6] I, fins i tot, també va arribar a servir als àrabs i perses (encara que en menor mesura per a aquests últims) com a mitjà de comunicació i disseminació cultural, al mateix temps que l'idioma clàssic d'Edessa es preservava en una gran col·lecció literària.
El siríac, un mitjà d'expressió principalment cristiana, tingué una fonamental influència cultural i literària en el desenvolupament de la llengua àrab, la qual reemplaça el siríac cap a finals del segle viii. En l'actualitat, el siríac continua sent l'idioma litúrgic per als cristians sirians.
D'una manera general, el terme siríac es fa servir per a referir-se a tot l'arameu clàssic de l'antiguitat tardana; però, més específicament, es refereix a la llengua clàssica d'Edessa, que va esdevenir l'idioma litúrgic de l'Església ortodoxa siríaca.