Simfonia núm. 6 (Sibelius)
Simfonia de Jean Sibelius / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 6 en re menor, op. 104, va ser una obra de llarga gestació començada per Jean Sibelius el 1918 i completada el 1923. Va ser estrenada per l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, dirigida pel compositor, el 19 de febrer de 1923 a Hèlsinki. Els mesos següents va tenir altres actuacions sota la seva direcció. Té una durada d'uns 28 minuts.[1]
Dades ràpides Forma musical, Tonalitat ...
Forma musical | simfonia |
---|---|
Tonalitat | re menor |
Compositor | Jean Sibelius |
Durada | 28 minuts |
Opus | 104 |
Estrena | |
Estrena | 19 febrer 1923 |
Director musical | Jean Sibelius |
Intèrpret | Orquestra Filharmònica de Hèlsinki |
Tanca
Encara que la partitura no conté una atribució de la clau, la simfonia se sol descriure com en re menor; bona part és de fet en el mode dòric.[2] Una actuació típica dura uns 25 minuts. El compositor va anomenar l'obra "aigua de font freda" en oposició a molts "còctels" contemporanis, una referència als gestos modernistes de la música de postguerra.[3]