Serapeu d'Alexandria
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Serapeu (o Serapèum) d'Alexandria va ser un monumental santuari per al culte de Serapis, fundat l'any 300 aC per Ptolemeu I Sòter i ubicat a la ciutat d'Alexandria.[1]
Per a altres significats, vegeu «Serapeum». |
Serapeu d'Alexandria | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Serapeu, temple i temple romà | |||
Construcció | 287 aC | |||
Data de dissolució o abolició | 391 | |||
Dedicat a | Serapis | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura hel·lenística | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Alexandria (Egipte) | |||
| ||||
La tradició es recolza en les notícies que dona el gran assagista i biògraf grec Plutarc (c 46 - 125), que assegura que el rei d'Egipte Ptolemeu I Sòter va robar l'estàtua del déu que es trobava en Sinope (l 'actual Sinope de Turquia, ciutat situada a la vora del mar Negre, enfront de les costes de Crimea). Al llarg de la història, molts experts han estudiat aquest tema i alguns asseguren que el relat de Plutarc no s'ajusta a la realitat històrica.
Els historiadors confirmen que aquest déu és producte del sincretisme de les mitologies egípcia i grega. Serapis integra les divinitats Osiris i Apis egípcies, el culte s'associava amb els déus grecs Zeus i Hades. Ptolemeu Sòter el va fer senyor tutelar d'Alexandria en una magistral operació politicoreligiosa, aconseguint que tant els egipcis més tradicionalistes com la població grega més o menys nova acceptessin a aquest déu representat com un home amb barba, sedent i amb una espècie de cistell al cap, símbol de la fertilitat de la terra, ja que se'l suposa ple de llavors.
El serapeu tenia una important biblioteca que va ser destruïda per Teòfil d'Alexandria en la seva persecució d'escrits herètics.