Seises
From Wikipedia, the free encyclopedia
Seises és un cor de nens o mossos de cor. L'origen es remunta als principis del cristianisme i s'ha de veure segons alguns estudiosos, en els primers acòlits que en unió dels lectors ostiaris ajudaven als sacerdots a practicar d'amagat en les catacumbes romanes les cerimònies del culte. De l'existència d'aquest nens acòlits, hi ha testimonis escrits de la tercera centúria de la nostra era.
Alguns autors suposen que els nens cantors, nens cantorencs, com se'ls anomenava durant tota l'Edat Mitjana, que, vestits d'àngels i coronats de roses, ballaven i cantaven davant l'Arca del Sagrament en les festes eucarístiques, i que després reberen a Sevilla i Toledo el nom de seises per ser sis els que actuaven en determinades cerimònies del culte, foren coneguts en l'època dels gots, raó per la qual l'infanta-da toledana degué tindre una major antiguitat que la de Sevilla, on potser portà la institució Ferran III de Castella una vegada realitzada la conquesta d'aquesta ciutat, i on encara perdura la institució, sinó amb el luxe i esplendor de temps passats, amb el degut respecte i una direcció artística curosa en extrem, que fa de l'actuació dels seises una de les notes més destacades i pintoresques en els solemnes cultes de l'Octava de Corpus i de la Immaculada en l'esplendorosa basílica hispalense.