Saqueig de Pollença (1550)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El saqueig de Pollença, conegut a Pollença com a Dia de la Desgràcia, fou un atac portat a terme per corsaris otomans, capitanejats per l'almirall Dragut, el 31 de maig de 1550 (la vespra del diumenge de Trinitat), essent rei Carles I i virrei Gaspar de Marrades. Tot i que els corsaris aconseguiren saquejar la vila i capturar nombrosos pollencins, finalment foren rebutjats i es recuperà bona part del botí, però hi hagué un centenar de captius.
Dades ràpides Data, Bàndols ...
La vila de Pollença vista de dalt del Puig de Maria | |||
Data | 31 de maig de 1550 | ||
---|---|---|---|
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
Tanca
Els fets són commemorats cada any a les festes patronals de Pollença, celebrades el dia de la Mare de Déu dels Àngels, el 2 d'agost, particularment conegudes pel simulacre històric de Moros i Cristians que recrea els fets de manera festiva.[2][3]