Santiago Güell i Grau
arquitecte català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - Barcelona 1955)[1] va ser un dels arquitectes més actius al Penedès entre 1892 i 1920, amb una evolució estilística que comença amb l'eclecticisme i passa pel modernisme i el noucentisme, però sense abandonar del tot els trets eclèctics.[2] A més, va ser regidor[1] i alcalde de Vilafranca el 1909[1][3] i el 1922.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1869 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
Mort | 1955 (85/86 anys) Barcelona |
Alcalde de Vilafranca del Penedès | |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Moviment | Modernisme català |
Va néixer a Vilafranca fill d'un ferroviari, i el 1892, amb 23 anys, obtingué el títol d'arquitecte a Barcelona.[2] De 1893 a 1904 i de 1910 a 1918 va ser arquitecte municipal de Vilafranca.[1] Entre les seves obres hi ha nombroses cases burgeses, però també algunes de populars, i també obres industrials i algun edifici públic.[2]
Els seus primers edificis es relacionen amb els corrents predominants a l'arquitectura catalana de finals del segle xix, l'eclecticisme i l'historicisme, que Santiago Güell combina fins i tot amb algun primer element modernista.[2] D'aquesta època destaca el pati de l'ajuntament de Vilafranca.[2]
A partir del 1900 comença a fer aproximacions al modernisme, estil que predomina a la seva obra fins cap al 1910, tot i que és un modernisme moderat, poc agosarat i decoratiu.[2] En aquest estil, Güell se situa entre la primera generació de modernistes (Domènech i Muntaner, Gaudí, etc.) i la darrera (Raspall, Jujol, etc.).[2]
A partir del 1910 el seu estil canvia i incorpora elements noucentistes sense abandonar els modernistes, amb un resultat que voreja l'eclecticisme. En aquesta etapa destaca l'Asil Inglada, de 1916.[2] Finalment, a partir de 1920 la seva arquitectura ja és plenament noucentista.[2]