Un Rèquiem alemany
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un Rèquiem alemany (Ein deutsches Requiem) Op.45 de Johannes Brahms no és pròpiament un Rèquiem en el sentit litúrgic; no té cap relació amb la Missa de difunts, ni tan sols té una intencionalitat sacra. Com es desprèn del seu títol no es tracta d'un simple Rèquiem, sinó d'Un Requiem alemany, és a dir, "a la manera de Rèquiem al gust alemany". Podria dir-se que és una cantata fúnebre amb certes evocacions de l'oratori, una obra més concertística que religiosa. Representa un cant a la mort i a la resurrecció dedicat a la memòria de la seva mare i a la de Schumann. Està escrit per a soprano, baríton, cor mixt i orquestra.
Títol original | Ein deutsches Requiem |
---|---|
Forma musical | missa Rèquiem |
Compositor | Johannes Brahms |
Data de publicació | 1868 |
Altres visions situen "Un Rèquiem alemany" com una singular obra religiosa, no pas per al culte, tenyida de la personal espiritualitat i humanisme de l'autor.[1] Com assenyalà Georges Bizet en comptes d'una "nova interpretació musical de l'ombrívol ofici catòlic, és com un ritual harmoniós format d'elevacions consoladores i meditacions cristianes sobre aquest triple tema: la vida, la mort i l'eternitat".[2]
Aquesta producció musical de Brahms de fet la va titular com a Eine Art deutsches Requiem o sia Una mena de Rèquiem alemany.[3] Lluís Millet indicà que aquesta obra "és una reflexió serena d'un protestant, a partir de textos bíblics de l'Antic i del Nou Testament en la traducció alemanya de Martí Luter, seleccionats pel compositor d'acord amb les seves personals conviccions espirituals i, versemblantment, sense deixar de considerar la potencialitat musical dels textos escollits, tant en el seu detall com en el seu conjunt." [4]