Romanç africà
From Wikipedia, the free encyclopedia
El romanç africà, afroromanç o llatí africà és una llengua romànica extinta que va ser parlada a la província romana d'Àfrica durant la dominació romana més tardana i sota l'Imperi Romà d'Orient primerenc, abans de l'annexió de la regió pel Califat Omeia el 696. Se sap poc o res d'aquesta llengua, perquè els textos romans africans i les inscripcions varen ser escrits exclusivament en llatí clàssic, però se suposa que el romanç africà hauria evolucionat de la llengua llatina vulgar (l'itàlic) mentre va ser parlat a l'Àfrica del Nord, abans de ser suplantat per l'àrab després de la conquesta musulmana.
Tipus | llengua morta |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques |
La província romana d'Àfrica va ser organitzada el 146 aC després de la desfeta de Cartago a la Tercera Guerra Púnica. Cartago, destruïda per la guerra, va ser reconstruïda durant el mandat de Juli Cèsar com a colònia romana. En temps de l'Imperi Romà, la província esdevingué populosa i pròspera, i Cartago fou la segona ciutat més gran de parla llatina de l'imperi. El llatí era, tanmateix, en gran part un llenguatge urbà i costaner, ja que el púnic dels cartaginesos continuà d'ésser parlat a l'interior i a les àrees rurals en un període tan tardà com la primera meitat del segle v. És probable que l'amazic fos parlat ja en extenses àrees.
Àfrica va ser ocupada per la tribu germànica dels vàndals prop d'un segle, entre 429 i 534, fins que la província fou reconquerida per l'emperador bizantí Justinià. Els canvis que van afectar el llatí parlat durant aquell temps es desconeixen. El llatí literari, tanmateix, va ser mantingut en un estàndard alt, com es pot constatar en la poesia llatina de l'escriptor africà Corip.