Retrocés de les glaceres des de 1850
From Wikipedia, the free encyclopedia
El ràpid retrocés de les glaceres des de mitjan segle xix arreu del món està ben documentada i és un problema climàtic de gran rellevància.[1] Aquest fenomen afecta la disponibilitat d'aigua dolça per al consum humà i el regadiu, i, a termini més llarg, podria elevar el nivell general dels oceans. El desglaç podria provocar inundacions tant a escala local, en les poblacions properes a les glaceres, com a escala global a les ciutats costaneres.
El retrocés de les glaceres no s'ha de confondre amb altres fenòmens cíclics, com el desglaç anual que es produeix cada primavera a les muntanyes en fondre's la neu i que, en ser un fenomen purament estacional, no es deu a les mateixes raons que la fosa de les glaceres. La fusió de la neu en els mesos d'estiu té en general conseqüències positives, ja que genera una font valuosa d'aigua dolça i el procés es repeteix any rere any. El problema sorgeix quan el fenomen no és estacional, és a dir, la glacera no recupera el seu volum inicial en els mesos freds, any rere any veu minvat el seu volum i, per tant, la font d'aigua dolça es veu amenaçada. Les causes principals del retrocés de les glaceres són l'increment de la temperatura global i el menor volum de precipitacions a les zones afectades.[2]
Des del final de la Petita Edat de Gel al voltant de 1850 les glaceres de tot el món han vist decréixer el seu volum. Aquest fenomen és denominat pels glaciòlegs retrocés de les glaceres i, donada la coincidència temporal entre l'aparició del fenomen i l'increment en l'emissió de gasos hivernacle, en els últims anys la tendència és atribuir bona part del fenomen a l'acció humana. No obstant això, el clima és extraordinàriament complex i els seus mecanismes naturals de regulació estan sent investigats actualment. Reconstruir la història climàtica de la Terra no és una tasca senzilla.[3][4]
L'augment global de la temperatura en la primera meitat del s.XX s'atribueix a una barreja de factors naturals i antropogènics. Entre els factors naturals s'inclouen les oscil·lacions cícliques en la radiació solar, degudes entre altres factors a les variacions orbitals de la Terra al voltant del Sol, i les oscil·lacions en l'activitat volcànica. El factor antropogènic és l'increment en les emissions de gasos hivernacle degut entre altres a l'ús de combustibles fòssils i certes activitats industrials. Si el retrocés de les glaceres es deu en major o menor mesura a l'acció de l'home continua sent un tema de debat actualment. No obstant això, en els últims anys, cada vegada més científics advoquen per atorgar més pes al factor antropogènic, especialment com a motor de l'escalfament global que s'ha observat durant les últimes dècades i que no sembla deure's únicament a una oscil·lació natural del clima. En qualsevol cas, independentment de què o qui tinguin la responsabilitat última, el fenomen de la fosa de les glaceres existeix, està àmpliament estudiat i tindrà conseqüències a mitjà termini llevat que el clima canviï espontàniament o es prenguin mesures per limitar el factor antropogènic al màxim amb l'esperança que aquest sigui decisiu.