Resolució 47 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Resolució 47 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 21 d'abril de 1948, Es refereix a la resolució del conflicte del Caixmir. Quan després d'escoltar arguments tant de l'Índia com de Pakistan, el Consell va augmentar la mida de la Comissió establerta per la Resolució 39 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a cinc membres (amb representants de l'Argentina, Bèlgica, Colòmbia, Txecoslovàquia i Estats Units),[1] va instruir a la Comissió a anar al subcontinent indi i ajudar els governs de l'Índia i Pakistan a restaurar la pau i l'ordre a la regió i preparar un plebiscit per decidir el destí del Caixmir.
Identificador de llei o regulació | S/RES/47 | ||
---|---|---|---|
Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:286), (decisió per consens) | ||
Data de publicació | 21 abril 1948 | ||
Tema | La qüestió hindu-pakistanesa | ||
Obra completa a | undocs.org… |
En segon lloc, la Resolució va recomanar un procés de tres passos per a la resolució del conflicte. En el primer pas, es va demanar al Pakistan que retirés tots els seus nacionals del Caixmir. En el segon pas, es va demanar a l'Índia que reduís progressivament les seves forces al nivell mínim requerit per la llei i l'ordre. En el tercer pas, es va demanar a l'Índia que designés un administrador del plebiscit nomenat per les Nacions Unides que conduiria un plebiscit lliure i imparcial.
La resolució es va aprovar paràgraf per paràgraf; no es va prendre cap vot sobre la resolució en general.
Tant l'Índia com Pakistan van plantejar objeccions a la Resolució. No obstant això, van donar la benvinguda a la mediació de la Comissió de les Nacions Unides. Mitjançant la seva mediació, la Comissió va ampliar i modificar la Resolució del Consell de Seguretat, adoptant dues resolucions pròpies, que van ser acceptades tant per l'Índia com per Pakistan. Posteriorment, la Comissió va aconseguir un alto el foc a principis de 1949. Tanmateix, no es va aconseguir una treva a causa de desacords sobre el procés de desmilitarització. Després d'esforços considerables, la Comissió va declarar el seu fracàs el desembre de 1949.