Resígaro
From Wikipedia, the free encyclopedia
El resígaro és una llengua indígena extingida de la família arawak parlada al departament de Loreto (Perú) parlada pels resígaros. L'última parlant de la llengua, Rosa Andrade Ocagane (67 anys), fou assassinada el novembre de 2016 a Nueva Esperanza, a l'interior de l'Amazònia peruana.[1][2]
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Autòcton de | Departament de Loreto |
Estat | Perú |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak llengües arawak de l'Alt Amazones | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-3 | rgr |
Glottolog | resi1247 |
Ethnologue | rgr |
UNESCO | 651 |
IETF | rgr |
Endangered languages | 1859 |
Actualment el resígaro és una llengua altament amenaçada, però amb parlants que encara mantenen els trets purs del resígaro, parlada per un grapat de persones en les localitats del nord-est del Perú de Puerto Isango i Brillo Nuevo,[3] sobre el riu Yaguasyacu, tributari de l'Ampiyacu, que flueix cap a l'Amazònia en Pebas. La llengua principal de tots els resígaros és el bora o l'ocaina, ambdues de la família bora-witoto, sent el resígaro una llengua d'ús més restringit.