Renaixement gaèlic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El renaixement gaèlic (gaèlic irlandès Athbheochan Ghaelach) fou un renaixement nacional de finals del segle xix que reviscolà l'interès per la cultura de la Irlanda gaèlica (incloent esports, folklore, arts i música) i la llengua irlandesa (coneguda com a gaèlic). L'irlandès havia disminuït molt en nombre de parlants, quedant relegat a àrees rurals aïllades (conegudes com a Gaeltacht), mentre que l'anglès esdevenia la llengua dominant a les àrees urbanes d'arreu d'Irlanda.
L'interès per la cultura gaèlica es va fer evident des de finals del segle xix en els treballs acadèmics de John O'Donovan i Eugene O'Curry, i la fundació de la Societat Ossiànica. La preocupació per la llengua irlandesa els va portar a la formació de la Societat per a la Preservació de la Llengua Irlandesa en 1877, i la Unió Gaèlica en 1880. Aquesta última va editar l'Irisleabhar na Gaedhilge (Diari Gaèlic). Els esports irlandesos van ser fomentats per l'Associació Atlètica Gaèlica, fundada el 1884.
La Lliga Gaèlica (Conradh na Gaeilge) fou fundada en 1893 per Eoin MacNeill i altres. El seu primer president fou Douglas Hyde. L'objecte de la lliga era encoratjar l'ús de l'irlandès en la vida quotidiana per tal de contrarestar l'anglicització del país. Va sostenir reunions setmanals i tertúlies vespertines, va publicar un diari, An Claidheamh Soluis, i va dur a terme amb èxit una campanya per incloure irlandès en el currículum escolar. La Lliga va créixer ràpidament, amb 400 branques als quatre anys de la seva fundació. Va tenir relacions tenses amb altres moviments culturals de l'època, com el moviment pancèltic i el renaixement literari irlandès.
Escriptors importants del renaixement gaèlic foren Peadar Ua Laoghaire, Patrick Pearse i Pádraic Ó Conaire.