René Guénon
From Wikipedia, the free encyclopedia
René Guénon (Blois, 25 de novembre de 1886 - el Caire, 7 de gener del 1951) (també anomenat Abd-al-Wahid Yahya després d'iniciar-se en el sufisme[1]) va ser un filòsof i metafísic francès conegut pels seus escrits de caràcter espiritual i esotèric, i com a divulgador del pensament oriental. La seva obra va modificar substancialment la percepció de l'esoterisme a Occident a partir de la segona meitat del segle XX i va tenir una profunda influència en escriptors tan diversos com Mircea Eliade, Raymond Queneau o André Breton.[2] Igualment, se l'associa amb Ananda Coomaraswamy, un altre gran metafísic del segle xx.[3]
Nom original | (fr) René Jean-Marie-Joseph Guénon (fr) René Guénon |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 15 novembre 1886 Blois (Tercera República Francesa) |
Mort | 7 gener 1951 (64 anys) El Caire (Regne d'Egipte) |
Sepultura | El Caire |
Catedràtic d'universitat | |
Professor de filosofia | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Formació | Universitat de París - filosofia (1914–1917) Collège-lycée Jacques-Decour (1904–1906) cité scolaire Augustin-Thierry (fr) - filosofia (1902–1903) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia i metafísica |
Ocupació | escriptor, filòsof, metafísic, orientalista |
Moviment | Escola Tradicionalista |
Nom de ploma | Abdel Wahed Yahia Sheikh Abdel Wahed Yahia |
Família | |
Parella | Mary Wallace-Shillito (en) |
Premis
| |
Guénon contraposava les civilitzacions que s'han mantingut fidels a "l'esperit tradicional" i que, segons ell, "només en queden representants a Orient", al conjunt de la civilització moderna, que considerava com a "desviada". Així, es proposava ser un "transmissor"[4] de certs aspectes de les doctrines metafísiques d'Orient[5] que definia com a "universals" (és a dir, presents com a rerefons dels diversos corrents de pensament, des del taoisme fins al sufisme, passant per l'hinduisme) considerant-los com a essencialment "no individuals", connectats a un coneixement superior "directe i immediat", que ell anomenava la "intuïció intel·lectual".
Va publicar disset llibres en francès (també va contribuir en àrab a la revista El Maarifa) i pòstumament van aparèixer deu col·leccions d'articles seus. La seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes.