Lídia
Antic estat a Àsia Minor / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en grec: Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa. El regne de Lídia va durar des de la caiguda de l'Imperi hitita fins a la conquesta persa, segons unes fonts des del 1300 a.C. i, segons unes altres, des del 718 fins al 546 a.C.[1][2]
Lydia (la) Λυδία (grc) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Sardes | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | lidi | ||||
Religió | politeisme | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | c. 1200 aC | ||||
Dissolució | 546 aC | ||||
Moneda | Estàter | ||||
Va destacar com a potència comercial, i va ser, a més, coneguda per la seva riquesa en or, provinent del riu Pactol i de les mines de la muntanya Tmol.[3][4] Actualment es creu que la seva riquesa provenia més de la fertilitat dels seus camps, o bé de la superioritat comercial respecte als grecs.[5][6]
Va ser un dels primers llocs on es va encunyar moneda, abans fins i tot que a la Xina o l'Índia. Les primeres monedes daten del regnat de Giges, a la segona meitat del segle VII a.C., cap al 620, i fins i tot abans, durant el regnat d'Ardis II (652-621 a.C.).[7][8] Els coneixements actuals es recolzen en les troballes de monedes d'electre i or blanc, els jaciments principals dels quals es troben a Efes, a la costa egea.
A causa de l'expansió per les costes jònies i a l'enorme influència cultural dels jonis, molts historiadors consideren Lídia com una civilització altament hel·lenitzada. Aquesta aculturació va ser mútua, encara que la influència lídia sobre la cultura hel·lènica de la zona va ser molt menor, de manera que els avenços musicals, comercials i fins i tot la literatura i els jocs populars lidis van ser adoptats pels grecs, mentre que l'arquitectura, la religió i la indumentària dels hel·lens van influir en els lidis. No obstant això, sempre van existir diferències entre grecs i lidis, una de les més destacades va ser el tracte atorgat a la dona per part dels homes, molt més equànime en la societat lídia.[9][10] Autors clàssics com Estrabó, observant més diferències que similituds, van concloure que els lidis no eren part dels pobles grecs.[11]
Sota domini romà tenia al nord la Mísia o Frígia Hel·lespòntica de la que estava separada pel riu Hermos i al nord-est la Frígia, a les muntanyes de Temnos, a l'est la Frígia, i al sud la Cària amb el riu Meandre i les muntanyes Mesogis com a límit. Per l'oest tenia la mar Egea, però la Jònia, estrictament parlant formava un districte diferenciat.[12]