Regne de Croàcia
regne medieval de l'Europa central / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Regne de Croàcia (llatí: Regnum Croatiae; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina. El regne va existir com a estat sobirà durant gairebé dos segles. La seva existència es va caracteritzar per diversos conflictes i períodes de pau o aliança amb els búlgars, bizantins i hongaresos, i competició amb Venècia pel control de la costa adriàtica oriental. L'objectiu de promoure el croat als serveis religiosos fou introduït durant el segle x pel bisbe Gregori de Nin. Va portar a un conflicte amb el Papa, que posteriorment apaivagaria.[1] Durant la segona meitat del segle xi, Croàcia va assegurar la major part de les ciutats costaneres de Dalmàcia amb el final del control dels bizantins. Durant aquesta època, el regne va arribar a la seva màxima esplendor sota el regnat dels reis Petar Krešimir IV (1058-1074) i Dmitar Zvonimir (1075-1089).
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Nin Biograd na Moru Šibenik | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | llatí | ||||
Religió | Església Catòlica | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 110.000 km² | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | c. 925 | ||||
Dissolució | 1102 (Gregorià) 1102 | ||||
Següent | Banovina of Croatia (medieval) (en) | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | monarquia absoluta monarquia | ||||
L'estat fou governat principalment per la dinastia Trpimirović fins al 1091. Llavors, el regne va patir una crisi de successió i després d'una dècada de conflictes pel tron i les conseqüències de la batalla de la muntanya Gvozd, la corona va passar a la dinastia Árpád amb la coronació del Rei Coloman d'Hongria com a "Rei de Croàcia i Dalmàcia" a Biograd el 1102, unint així els reialmes sota una sola corona.[2][3][4][5] Els termes exactes de la relació entre els dos reialmes esdevingué objecte de disputa durant el segle xix.[6][7][8] La naturalesa de la relació va variar segons el període, Croàcia va retenir un gran grau d'autonomia interna en general, mentre que el poder real restava en mans de la noblesa local.[6][9][10] Els historiadors croats i hongaresos moderns veuen les relacions entre el Regne de Croàcia i el Regne d'Hongria del 1102 com una forma d'unió personal de dos regnes internament autònoms units per un rei comú.[11]