Regne de Barotselàndia
pàtria del poble lozi o barotse o malozi / From Wikipedia, the free encyclopedia
Barotselàndia és una regió entre Namíbia, Botswana, Zimbabwe, Zàmbia i Angola, i és la pàtria del poble lozi o barotse o malozi com ells s'anomenen; són un grup unificat de no menys de 20 tribus diverses relacionades entre si a través de parentiu, la branca original de les quals són els luyi (maluyi), i també van assimilar als basotho del nord de Sud-àfrica que van anomenar kololo.[1][2][3]
Localització | |||
---|---|---|---|
Geografia | |||
Superfície | 368.823 km² | ||
Dades històriques | |||
Dissolució | 1889 | ||
Lloc web | barotseland.info |
Els barotse parlen una llengua complexa, el silozi, que va derivar de diverses llengües però principalment del sesotho. Barotselàndia cobreix una àrea de 126,386 quilòmetres quadrats, però es calcula que ha estat dues vegades més gran a punts determinats de la seva història. Una vegada fou un imperi, estès entre Namíbia i Angola i incloent altres parts de Zàmbia, incloent també la important regió del Copperbelt del sud-oest de la República Democràtica del Congo, província de Katanga.
Sota l'administració colonial britànica, Barotselàndia va gaudir d'autonomia relativa des del final del segle xix. El Litunga, el nom lozi per designar el rei de Barotselàndia, va negociar acords, primer amb la Companyia Britànica de l'Àfrica del Sud (BSAC), i després amb el govern britànic que va assegurar el regne, el qual va mantenir molta de la seva autoritat tradicional. Barotselàndia era essencialment una nació-estat, un protectorat dins del protectorat més gran de Rhodèsia del Nord-oest (1900-1911) i Rhodèsia del Nord (1911-1964). A canvi d'aquest estatus de protectorat, el Litunga va donar a la BSAC drets d'explotació mineral a Barotselàndia.[4]
Històricament ha tingut una autonomia substancial dins de Zàmbia, tot i que els habitants de Barotselàndia consideren que no s'ha respectat, i això va portar el Consell Nacional de Barotselàndia a proclamar el seu dret a autodeterminar-se, el 27 de març de 2012.[5][6] De moment, el procés continua sense conflictes greus.[7]
Barotselàndia és la regió menys desenvolupada de Zàmbia, amb una única carretera pavimenada en la província, de Lusaka a Mongu, capital provincial. El subministrament elèctric és dispers, relacionat amb la planta hidroelèctrica obsoleta de les cascades Victòria.
La monarquia constitucional tradicional té orígens nilòtics orígens amb el regne al principi dividit en nord i sud. El nord governat per un home, el rei, anomenat el Litunga, que significa 'posseïdor o guardià de la terra', i el sud és governat per una dona, Litunga la Mboela, "Reina del sud" que era directament descendent de l'antic Litunga Mulambwa que va governar al tomb del segle dinovè i a través del seu net, Litunga Lewanika qui va governar de 1878 a 1916, amb un trencament (1884-85), el qual va restaurar les tradicions dels Lozi econòmiques i polítiques en el marc de la invasió pels Makololo, els conflictes interns, i les amenaces externes com la plantejada pels Matabeles i l'extensió del colonialisme europeu.[8]
El Govern de Barotselàndia és el kuta, i està presidit pel ngambela (primer ministre).