Regle de càlcul
From Wikipedia, the free encyclopedia
El regle de càlcul és un calculador analògic mecànic. el regle de càlcul s'utilitza principalment per multiplicar i dividir, i també per a funcions "científiques" com les arrels, els logaritmes i la trigonometria, però no s'utilitza gaire per a la suma i la resta.
Hi ha una gran varietat d'estils de regles de càlcul i generalment són circulars amb un conjunt estandarditzat de marques (escales) essencials per a fer els càlculs matemàtics. els regles de càlcul fabricades per a camps especialitzats com l'aviació o les finances tenen escales addicionals que ajuden en els càlculs més habituals en aquest camp.
William Oughtred, Edmund Gunter i Amédée Mannheim, entre altres, van desenvolupar els regles de càlcul basant-se en el treball sobre logaritmes fet cap al 1600 per John Napier. Abans que sortís la calculadora de butxaca, el regle de càlcul era l'eina de càlcul matemàtic més usat en ciència i enginyeria. Entre els anys 1950 i 1960 la utilització dels regles de càlcul va continuar tot i la gradual introducció dels aparells de càlcul digitals; però cap al 1974 la calculadora científica electrònica va fer que el regle esdevingués obsolet i la majoria de subministradors van deixar el negoci.