San Francisco el Grande
basílica catòlica al centre de Madrid, construïda sobre un convent franciscà / From Wikipedia, the free encyclopedia
San Francisco el Grande és una basílica menor catòlica al districte de la Latina (Madrid). És a la plaça de San Francisco, configurada per la intersecció del carrer de Bailén, la Gran Via de San Francisco i la Carrera de San Francisco. Forma part del convent franciscà de Jesús i Maria, fundat a principis del segle xiii, sobre una desapareguda ermita dedicada a santa Maria.
San Francisco el Grande | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Francesc d'Assís | |||
Dades | ||||
Tipus | Basílica menor, monument, església parroquial catòlica i església conventual | |||
Arquitecte | Fray Francisco Cabezas | |||
Construcció | 1761 | |||
Dedicat a | Francesc d'Assís | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Madrid | |||
Localització | Plaça de San Francisco | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 10 octubre 1980 | |||
Identificador | RI-51-0004431 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | Arquebisbat de Madrid | |||
Religió | catolicisme | |||
El lloc que ocupa avui dia la basílica ja era ocupat per un convent/ermita franciscà dit de San Francisco (Sant Francesc) que, segons recull una llegenda, fou fundada pel mateix Francesc d'Assís el 1217 durant la seva peregrinació a Santiago.[1] La reforma de la basílica, construïda sobre aquest establiment anterior, fou bastida en estil neoclàssic en la segona meitat del segle xviii, a partir d'un disseny de Francisco Cabezas, desenvolupat per Antonio Plo i finalitzat per Francesco Sabatini. L'edifici destaca per la seva cúpula, considerada com la tercera de planta circular de major diàmetre de la cristiandat; per la seva sumptuosa decoració interior, realitzada en estil eclèctic a finals del segle xix, i per la seva pinacoteca, representativa de la pintura espanyola dels segles xvii a xix, amb quadres de Zurbarán i Goya.
La seva titularitat correspon a l'Obra Pia dels Sants Llocs de Jerusalem, organisme autònom dependent del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació. El 19 d'octubre de 1980 va ser declarada Monument Nacional, segons reial decret, rebent per tant la condició de Bé d'Interès Cultural (BIC).