Ramon III de Trípoli
comte de Trípoli des 1152, príncep de Galilea i Tiberíades / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des del 1152, príncep de Galilea i Tiberíades iure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des del 1171, dues vegades regent del Regne de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).[1]
Nom original | (fr) Raymond III | ||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
Naixement | 1140 | ||||||||||||||||||||||||
Mort | setembre 1187 (46/47 anys) Trípoli | ||||||||||||||||||||||||
comte de Trípoli | |||||||||||||||||||||||||
1152 – 1187 | |||||||||||||||||||||||||
Regent del Regne de Jerusalem | |||||||||||||||||||||||||
1174 – 1177 | |||||||||||||||||||||||||
Príncep consort de Galilea i Tiberíades | |||||||||||||||||||||||||
1174 – 1187 | |||||||||||||||||||||||||
← Gutierre de Saint-Omer Saladí → | |||||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||||
Família | Casa de Tolosa | ||||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Eschiva de Bures | ||||||||||||||||||||||||
Pares | Ramon II de Trípoli i Hodierna of Jerusalem (en) | ||||||||||||||||||||||||
Germans | Melisende of Tripoli (en) | ||||||||||||||||||||||||
|
Ramon va succeir en el comtat després de l'assassinat del seu pare, Ramon II, el 1152. En les seves campanyes contra els musulmans va ser fet presoner pel líder Nur al-Din Mahmud el 1164, però va ser alliberat el 1172. Quan el nou rei de Jerusalem, Balduí IV, va assumir el tron el 1174, Ramon va reclamar reeixidament la regència com a parent masculí més proper de Balduí, infant i malalt de lepra. La regència va acabar quan Balduí va assolir la majoria d'edat (1177), però Ramon va seguir prenent part activa en els assumptes del regne.
Els rivals de Ramon aviat van induir Balduí a exiliar-lo durant dos anys (1180-1182). No obstant això, la creixent amenaça del líder musulmà Saladí, finalment va portar novament a la designació de Ramon (principis del 1184) com a regent de l'infant nebot ja moribund, que havia estat coronat rei el 1183. Tanmateix, va haver-hi una condició, que si el nou rei, Balduí V, moria abans d'hora, la successió havia de ser determinada pel papa, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i els reis d'Anglaterra i França. Quan Balduí IV va morir al març del 1185, Ramon va concloure immediatament una treva de quatre anys amb Saladí.
Balduí V va morir l'estiu del 1186, llavors la seva mare Sibil·la i el seu espòs Guiu de Lusignan van prendre el tron en violació de la condició de la regència. Negant-se a reconèixer Guiu, Ramon es va retirar a Tiberíades, un bastió que pertanyia a la seva esposa Eschiva de Bures, princesa de Galilea. Quan Saladí va reprendre la guerra contra el regne, al principi Ramon va mantenir una treva per separat. Però finalment, la massacre d'alguns dels seguidors de Guiu a la zona de Galilea per part dels musulmans, als quals Ramon havia concedit un salconduit, va impulsar-lo a una reconciliació amb Guiu. Ramon va ser ferit en la batalla de Hattin (4 de juliol del 1187), després de la qual cosa es va retirar a Trípoli i va morir poc després.