Ramadà
novè mes del calendari islàmic / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Ramadà (àrab: رَمَضَان, Ramaḍān) és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic[1] amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.[2] Com a commemoració de la primera revelació de Mahoma,[3] l'observació anual del Ramadà és considerada com un dels cinc pilars de l'islam [4] i dura de vint-i-nou a trenta dies, des d'un albirament de la mitja lluna fins al següent.[5][6]
Aquest article tracta sobre la pràctica religiosa. Si cerqueu el mes del calendari musulmà, vegeu «Ramadà (mes)». |
Tipus | mes del calendari de calendari musulmà | ||
---|---|---|---|
Part de | calendari musulmà | ||
Dia | Ramadà | ||
Cultura | islam | ||
Mitjà de comunicació | |||
Format per | |||
| |||
El dejuni des de l'alba fins a la posta de sol és fard (‘obligatori') per a tots els musulmans adults excepte els que són malalts aguts o crònics, estan de viatge, són grans, fan la lactància, són diabètics o tenen la regla.[7] El menjar d'abans de la matinada es coneix com suhur, i la festa nocturna que trenca el dejuni s'anomena iftar.[8][9] Tot i que s'han publicat fàtues segons les quals els musulmans que viuen en regions amb sol de mitjanit o nit polar haurien de seguir l'horari de la Meca,[10] és pràctica habitual seguir l'horari del país més proper on es pot distingir la nit del dia.[11][12][13]
Es creu que les recompenses espirituals (thawab) del dejuni es multipliquen durant el Ramadà.[14] En conseqüència, els musulmans s'abstenen no només d'aliments i begudes, sinó també de productes com el tabac, de les relacions sexuals i dels comportaments pecaminosos,[15][16] dedicant-se a la salat (oració) i a la recitació de l'Alcorà.[17][18]