Qüestió jueva
From Wikipedia, the free encyclopedia
La qüestió jueva (de l'anglès, jewish question; posteriorment, en alemany, Judenfrage o Judensache) és el conjunt de circumstàncies que històricament envoltaven l'estatus desigual de les minories de jueus a Europa, especialment asquenazites, respecte a les poblacions majoritàries de cada Estat. Els assumptes a resoldre eren de tipus civil, legal i nacional, i es van començar a adreçar a l'època de la Il·lustració i la Revolució Francesa per part de polítics, escriptors i la societat en general. Entre els problemes que calia esmenar es trobaven els impediments legals i econòmics imposats als jueus, la igualtat dins la societat, l'emancipació jueva, i els temes sorgits de la Il·lustració jueva. Algunes d'aquestes qüestions, com l'assimilació dels membres de la diàspora o el sorgiment del sionisme, varen seguir sent actuals durant el segle xx. La discussió d'aquesta "qüestió jueva" a la dècada del 1880 vingué motivada per un auge de l'antisemitisme durant aquells anys, juntament amb els primers intents d'establir un estat jueu.