Provocatio ad populum
From Wikipedia, the free encyclopedia
La provocatio ad populum era un aspecte del dret romà, que fou introduït per la Lex Valeria de provocatione del 509 aC, per rogatio del cònsol Publi Valeri Publícola que fou aplicat sobretot durant el període republicà.
Aquesta norma preveia la possibilitat que la pena capital d'un condemnat a mort pogués ser transformada en una altra pena si així ho establia un judici popular.