Protàgores
From Wikipedia, the free encyclopedia
Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios). Era fill d'Artemó o de Meandre. Admirat expert en retòrica que recorria el món grec cobrant elevades tarifes pels seus coneixements sobre l'ús correcte de les paraules o ortoepeia. Plató l'acredita com a l'inventor del paper del sofista professional o professor de "virtut" (entesa no com a "bondat", sinó com a coneixement i habilitat per tenir èxit mundà).
Per a altres significats, vegeu «Protàgores (desambiguació)». |
Demòcrit (al centre) i Protàgores (dreta) pintura de Salvador Rosa | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 490 aC Abdera (Grècia) |
Mort | c. 420 aC (69/70 anys) mar Jònica |
Causa de mort | Ofegament |
Dades personals | |
Religió | Agnosticisme |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof |
Període | Filosofia antiga |
Interessat en | Llenguatge, Semàntica, Relativisme, Retòrica, Agnosticisme, Ètica |
Idea | L'home es la mesura de totes les coses |
Moviment | Sofística i filosofia presocràtica |
Influències | |
Influències en |
Va viatjar a Sicília i a altres ciutats de l'Àsia Menor en funcions de mestre de retòrica i conducta, i rebé a canvi quantitats notables de diners, com la resta de sofistes. El magisteri que va arribar a exercir en l'àrea d'influència grega es va estendre durant quaranta anys, segons explica Plató.
Plató li va dedicar un dels seus diàlegs, el Diàleg de Protàgores, que encara avui pot llegir-se com un quadre viu, animat i acolorit, encara que amb un rigor històric escàs, sobre els diferents tipus de sofistes que habitaven a la mansió de Càl·lies. Protàgores i Gòrgies de Leontins foren els únics sofistes considerats filòsofs per Plató i Aristòtil.
Partint d'Heràclit, pensa que tot està regit per una influència permanent de partícules i que el moviment no és possible sense l'existència de contraris. És per això que veu l'oposició i la contradicció com els veritables principis de la realitat, de manera que l'ésser efectivament real és aquell que es manifesta pels nostres sentits. És molt probable que, en aquest punt de la seva doctrina, Protàgores utilitzés arguments de Demòcrit i d'Heràclit, perquè va ser deixeble seu i coneixia les seves doctrines.