Procés de Galileo Galilei
sèrie d'esdeveniments , que culminen amb el judici i condemna de Galileu Galilei / From Wikipedia, the free encyclopedia
El procés de Galileo Galilei fou una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.[1][2]
Tipus | judici | ||
---|---|---|---|
Epònim | Galileu Galilei | ||
Interval de temps | 1610 - 1633 | ||
Estat | Estats Pontificis | ||
Participant | |||
Acusat | |||
El 1610 Galileu publica Sidereus Nuncius (Missatger sideral), en què descriu les seues observacions sorprenents fetes amb el nou telescopi de les fases de Venus i de les llunes de Júpiter. Amb aquestes observacions divulga la teoria de l'heliocentrisme de Nicolau Copèrnic (publicada en De revolutionibus orbium coelestium el 1543). Els descobriments inicials de Galileu foren rebatuts per l'Església catòlica, i el 1616 la Inquisició va declarar l'heliocentrisme formalment herètic. Els llibres heliocèntrics foren prohibits i Galileu va rebre ordres d'abstenir-se de mantenir, ensenyar o defensar idees heliocèntriques.[3]
Galileu va proposar una teoria de les marees el 1616 i dels cometes el 1619: argumentava que les marees eren evidències del moviment de la Terra. El 1632 Galileu, ja en edat avançada, publica el Diàleg sobre els dos principals sistemes del món, que implícitament defensava l'heliocentrisme, i es feu molt popular. Responent a una controvèrsia creixent sobre teologia, astronomia i filosofia, la Inquisició Romana va jutjar Galileu el 1633 i el va acusar de "sospitós d'heretgia", i el condemnà a presó indefinida. Galileu estigué en presó domiciliària fins a la seua mort, el 1642.