Present de l'Indicatiu (català)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Present de l'Indicatiu en català és un temps verbal que representa el temps actual i es contraposa al seu homòleg en Subjuntiu que representa el desig actual. Per aquest motiu, en català, el Present serveix per a expressar una acció que és verídica en el present, un estat d'ésser i una veritat general. Tot i això, també es pot utilitzar per a caracteritzar, narrar o per a expressar un futur proper.
Per tal de concretar-lo amb més facilitat, és d'ús comú la utilització d'un fris cronològic entre el present, passat i futur. Dins d'aquest fris, el Present de l'Indicatiu se situa just al Present, en l'espai de temps que s'està reproduint, sense, no obstant això, significar o enviar cap a una acció progressiva (o contínua), és a dir, el decurs de la qual està passant al mateix instant en què hom està parlant.