Portuguès europeu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El portuguès europeu (en portuguès: português europeu o português lusitano[6] o português de Portugal) és la designació donada a la varietat lingüística de la língua portuguesa (llengua portuguesa) parlada al Portugal continental, a Galícia, a la regió occidental d'Astúries i de la comarca del Bierzo, a les regions autònomes de Madeira i les Açores, i pels emigrants portuguesos i gallecs distribuïts pel món, englobant els seus dialectes regionals, vocabulari, gramàtica i ortografia.
Português Europeu | ||
---|---|---|
Parlat a Portugal i Macau (i Galícia, per a la majoria de la filologia) | ||
Total de parlants: uns 15 milions[1](+3-4 milions de parlants de gallec) | ||
Estatut oficial | ||
Regulat per Academia de Ciências de Lisboa | ||
Regulat per la Real Academia Galega a Galícia | ||
Principal responsable per la divulgació mundial | ||
Instituto Camões | ||
Diccionaris | ||
Dicionário da Academia de Ciências de Lisboa: 70 mil | ||
Dicionário Porto Editora (2008): 243.000[2] | ||
Dicionário Universal da Língua Portuguesa[3] | ||
Dicionário Lello[4] | ||
Dicionário Estraviz (en línia) [5] |
D'acord amb la legislació de la Unió Europea, el portuguès és una de les llengües oficials de la Unió (essent llengua de treball del Parlament Europeu però no de la Comissió Europea) pel que en textos internacionals de la Unió com en els seus respectius llocs oficials, es fa servir la norma europea de la llengua portuguesa.[7] També s'ensenya el portuguès europeu a Espanya, sobretot a Extremadura[8] i a tot el món a través de l'Instituto Camões. Políticament, es considera el gallec una llengua diferent del portuguès i oficialment segueix una normativa que l'acosta més a l'espanyol que a la resta de parles galaicoportugueses.
Quan no hi ha normes pròpies els altres països lusòfons (amb l'excepció del Brasil) segueixen les convencions de la norma portuguesa europea.
L'anomenada variedade padrão del portuguès europeu està, segons alguns autors, constituïda pel “conjunt dels usos lingüístics de les classes cultes de la regió Lisboa-Coimbra”.[9] Altres autors consideren el português europeu padrão com la varietat centre-meridional usada a Lisboa per parlants cultes.
El portuguès europeu és regulat per l'Academia de Ciências de Lisboa.[10]
El gallec, varietat lingüística amb el mateix origen que el portuguès, és considerat per algunes comunitats científiques de Portugal i de Galícia com a diferent del portuguès, tant per la seva profunda divergència (multisecular, fruit de la frontera política entres els Estats espanyol i portuguès) que el separa del portuguès en diferents nivells (fonologia, morfosintaxi, sintaxi, lèxic, etc.), com pel fet d'haver-hi a Portugal i a Galícia llengües estàndard (normes lingüístiques codificades, una seguint la tradició literària galaicoportuguesa i l'altra seguint una ortografia més acostada a la de l'espanyol) diferents.
L'ens regulador del gallec (en la seva ortografia anomenada pels seus detractors aïllacionista) i oficial és la Real Academia Galega.
D'altra banda, hi ha sectors científics a Galícia i majoritàriament fora d'aquesta que consideren els diversos parlars com a variants geogràfiques del mateix idioma (portuguès o gallec-portuguès). Sostenen que les diferències existents, especialment entre el portuguès europeu i el gallec, són normals en qualsevol llengua amb un considerable nombre de parlants, són mínimes i la major part d'elles són per la influència de la llengua castellana a Galícia, resultat de segles de minorització lingüística. De fet, des del sector anomenat reintegracionista o lusista hi ha una proposta ortogràfica per al gallec convergent amb la resta de parles portugueses arreu del món.[11]
L'ens regulador d'aquesta ortografia per al gallec s'anomena AGAL.[12]