Planta central
From Wikipedia, the free encyclopedia
La planta central (denominada també planta centralitzada) és una tipologia de planta arquitectònica que acomoda l'espai interior d'un edifici en rotonda. La planta resultant sol posseir simetria puntual, o acostar-se a aquest model geomètric. Depenent de l'ús i de la complexitat de les estructures de l'edifici se solia emprar com planta figures geomètriques de planta que podrien ser polígons regulars. L'ocupació d'aquesta tipologia apareix fonamentalment als espais sagrats, espais que se solen rematar sovint amb cúpules de diversos tipus que mantenen la simetria puntual de la planta (construcció cupuliforme).
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |