Pierre François Charles Augereau
polític francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye-en-Brie, 1816),[1] fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.[2]
Nom original | (fr) Pierre Augereau |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (fr) Charles Pierre François Augereau 21 octubre 1757 París |
Mort | 12 juny 1816 (58 anys) La Houssaye-en-Brie (França) |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 59 Grave of Augereau (en) |
Governador general Catalunya | |
8 febrer 1810 – 26 maig 1810 ← cap valor – Louis Emmanuel Rey → | |
Membre del Consell dels Cinc-cents | |
16 abril 1799 – 26 desembre 1799 Circumscripció electoral: Alta Garona | |
Parell de França | |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | polític, militar |
Activitat | 1774 – |
Membre de | |
Carrera militar | |
Branca militar | Infanteria |
Rang militar | Mariscal de l'Imperi |
Comandant de (OBSOLET) | 7è cos de l'Armada |
Conflicte | Guerres de la Revolució Francesa i Guerres Napoleòniques |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Altres | |
Títol | Duc |
Germans | Jean-Pierre Augereau |
Premis | |
D'origen humil, va néixer al carrer Mouffetard, a París, el 1757, fill de Pierre Augereau, criat a la casa d'un ric propietari, i de Marie-Joséphe Kreslin, nascuda a Múnic i venedora de fruita al faubourg Saint-Marceau. El 1773, s'enrolà amb disset anys a l'Exèrcit Reial. A Nàpols com a conseqüència d'un duel amb un oficial va haver de desertar i es va passar a l'enemic, l'exèrcit prussià, comprometent-s'hi per un any. Amb els prussians va lluitar contra l'Imperi Otomà i els austríacs. Es casà amb Gabrielle Grach i es traslladà a Nàpols, ciutat en què va viure com a mestre d'esgrima fins al 1787.
Fervent jacobí, tornà a França el 1792, i s'allistà en la Guàrdia Nacional on aviat arriba al grau de sergent. Tres anys després, ja era general de divisió a l'Exèrcit del Pirineus. Amb aquest grau participà en la Guerra Gran, concretament en els combats del Fluvià, poc abans del final de la guerra.[3]