Període predinàstic d'Egipte
From Wikipedia, the free encyclopedia
El període predinàstic de l'antic Egipte és el període anterior a la dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país. Comprèn –més o menys– del 6000 aC al 3000 aC i correspon aproximadament al període neolític d'Egipte.
Es treballava el coure i la fusta. Es coneixen tres fases culturals: Faium B, Maadi i Naqada I i II, obra aquesta última d'estrangers, potser semítics, que exerciren una forta influència en el país. A la fi del període apareixen ja documentats dos regnes:
- Baix Egipte, amb seu a Buto, sota la protecció de la dea serp Edjo i amb un rei que tenia el títol de Biti («el jonc», símbol del Baix Egipte) i duia la corona vermella.
- Alt Egipte, amb la capital a Nekhen, que tenia per patrona la dea voltor Nekhebet i amb un sobirà que tenia el títol de Nesut («l'abella», símbol de l'Alt Egipte) i duia la corona blanca.
Cada regne estava dividit en una sèrie de nomós o províncies, organització administrativa que es mantingué al llarg de la història faraònica. Amb la posterior unificació del país duta a terme per Menes, s'unificaren també ambdós títols (Nesut-biti: «rei de l'Alt i el Baix Egipte») i totes dues corones en l'anomenada pšent, i les dues dees entraren a formar part del protocol reial, però la distinció entre l'Alt i el Baix Egipte perdurà fins a la fi de la història egípcia. Hom coneix dos sobirans d'aquesta època: Ka i el rei Escorpí, que intentà d'unificar el país (vegeu: període protodinàstic). Naixia així el que es coneix com a període arcaic (3000 aC-2686 aC), que comprèn les dinasties I i II, amb seu a Memfis.