Perfet del subjuntiu (català)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El perfet del subjuntiu en català és un temps verbal que expressa una acció puntual que hom sap que ha tingut lloc en un passat recent però en cap moment sap si ha arribat a la seva fi. Contràriament al seu homòleg de l'indicatiu, l'esdeveniment podria no haver-se acabat. No hi ha pas proves d'això. Cal entrar en una inconeguda o en suposició. Es desitja que l'acció hagi acabat i per això se suposa que s'ha acabat però en cap moment sabem si efectivament ha arribat a terme.
Per tal de concretar-lo amb més facilitat, és d'ús comú la utilització d'un fris cronològic entre el present, passat i futur. Dins d'aquest fris, el Perfet del Subjuntiu, dins del seu marc imaginatiu, se situa al Passat immediat, en l'espai de temps d'allò que ha passat avui mateix, és a dir, sense significar o enviar cap a una acció passada ja fa temps. Ara bé, el seu final és encara incert, hom emet un pensament irreal: dona per fet que ha acabat.