Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
From Wikipedia, the free encyclopedia
Pasqual d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Mataró, 1626-Madrid, 1677)[1] també conegut com a Pasqual Fernández de Córdoba i Aragó, va ser un religiós català, president del Consell d'Aragó i arquebisbe de Toledo.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1626 Mataró |
Mort | 28 setembre 1677 (50/51 anys) Madrid |
Sepultura | província de Toledo |
Arquebisbe de Toledo | |
28 febrer 1666 – ← Baltasar Moscoso y Sandoval – Luis Manuel Fernández Portocarrero → Diòcesi: arquebisbat de Toledo | |
Inquisidor general d'Espanya | |
Conseller del Consell Suprem de la Corona d'Aragó | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic (1655–) |
Carrera militar | |
Comandant de (OBSOLET) | Coronelia de la Guàrdia del Rei |
Consagració | Gabriel Adarzo de Santander |
Família | |
Pare | Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera |
Germans | Pere Antoni d'Aragó, Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba i Lluís Ramon d'Aragó |
Tanca