Papil·la gustativa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les papil·les gustatives són un conjunt de receptors sensorials o més específicament anomenats receptors gustatius en contínua regeneració.[1] Es troben en la llengua i són els principals promotors del sentit del gust. Depenent de la seva localització a la llengua tenen l'habilitat de detectar millor cert tipus d'estímuls o gustos. Les papil·les gustatives són uns òrgans sensorials existents a la llengua que permeten percebre els gustos; aquests es divideixen en dolç, salat, àcid, amarg i umami, també coneguda com a glàndula gustativa pomarus. Es poden observar a simple vista les papil·les, són una espècie de bulbs carnosos de diversos mil·límetres, i la majoria d'elles contenen uns botons gustatius que tenen uns pèls microscòpics molt sensibles denominats cilis, que envien informació al cervell sobre el gust.
Una persona mitjana té aproximadament 10.000 papil·les gustatives Però, a mesura que una persona va envellint, algunes d'aquestes cèl·lules no es regeneren. Un ancià pot tenir només 5.000 papil·les que funcionin correctament. Per això alguns aliments poden tenir diferent gust per a un nen que per a un adult o ancià. Fumar també pot reduir la quantitat de papil·les.
D'altra banda, els receptors olfactius contenen també cèl·lules que complementen la feina de les papil·les. Durant la masticació, el menjar allibera substàncies químiques que ascendeixen immediatament pel nas. Les esmentades substàncies estimulen els receptors olfactius. En circumstàncies de congestió nasal per al·lèrgia, refredat o similar, pot semblar que el menjar tingui menys gust. Això es deu que la part superior del nas no és prou neta com per captar aquestes substàncies químiques que estimulen els receptors olfactius (encarregats d'informar el cervell perquè aquest creï la sensació del sabor).