Panteó de Marins Il·lustres
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Panteó de Marins Il·lustres és un edifici d'estil neoclàssic, construït en el segle xviii, situat dins del recinte de la Població militar de San Carlos, a San Fernando (Cadis), i on hi descansen les restes mortals de nombrosos marins espanyols.[1]
Dades ràpides Infotaula edifici, Nom en la llengua original ...
Panteó de Marins Il·lustres | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (es) Panteon de Marinos Ilustres | |||
Dades | ||||
Tipus | Panteó | |||
Construcció | Segles xviii, xix i xx | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Neoclàssic | |||
Localització geogràfica | ||||
Comarca | Andalusia | |||
San Fernando | ||||
| ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | Armada Espanyola | |||
Religió | Església catòlica | |||
Fundador | Carles III-Isabel II | |||
Tanca
En un principi fou concebuda com a Església de la Puríssima Concepció, les obres de construcció van començar a la fi del segle xviii per ordre de Carles III, i, per problemes econòmics i polítics, no es van finalitzar fins a mitjan segle xx.
De l'exterior destaca la sòbria i monumental portada d'estil neoclàssic i de l'interior el vestíbul, de planta el·líptica, i l'església, de tres naus i cúpula sobre el creuer. En els trams laterals se situen els diferents mausoleus dels marins.