Malària
malaltia infecciosa transmesa per mosquits / From Wikipedia, the free encyclopedia
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme[1] (provinent del llatí palus -pantà-) és una protozoosi de caràcter febril produïda pel paràsit Plasmodium que es transmet per picada del mosquit Anopheles femella, que és el vector; els mascles no piquen, ja que s'alimenten de vegetals.
Tipus | protozoosi, malaltia transmesa per vectors i malaltia |
---|---|
Epònim | teoria miasmàtica i zona humida |
Especialitat | infectologia, medicina tropical i parasitologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | febre intermitent, febre periòdica, hepatomegàlia, anèmia, esplenomegàlia, icterícia, coma, calfred i febre |
Exàmens | extensió sanguínia, microscopi òptic i reacció en cadena de la polimerasa |
Tractament | antimalàric, antipirètic, reposició de líquids per via intravenosa i tractament simptomàtic |
Càrrega | 55.111.095 i 216.000.000 |
Patogènia | |
Associació genètica | ABO, ATP2B4 i DDC |
Transmissió patògena | transmissió per mosquits i transfusió de sang |
Causat per | Plasmodi falcípar, Plasmodi vivaç, plasmodi de la malària, Plasmodi oval i Plasmodium knowlesi |
Classificació | |
CIM-10 | B54 |
CIM-9 | 084 i 084.6 |
CIAP | A73 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0129210 i 0121122 |
OMIM | 248310 |
DiseasesDB | 7728 |
MedlinePlus | 000621 |
eMedicine | 221134 i 784065 |
Patient UK | malaria-pro |
MeSH | D008288 |
Orphanet | 673 |
UMLS CUI | C0024530 |
DOID | DOID:12365 |
Les espècies reconegudes com a causants de la malaltia són: Plasmodium falciparum (és l'espècie més patògena i responsable dels casos mortals, provoca al voltant del 80 per cent dels casos i aproximadament el 90 per cent de les morts) i P. vivax. També poden causar malària P. ovale (més benigna, però pot provocar recaigudes als quatre o cinc anys després de la primera infecció), P. malariae (també més benigna, pot provocar recaigudes fins als vint anys posteriors), P. knowesli i P. semiovale.
Els símptomes són molt variats: cursa amb febre entre els vuit i trenta dies posteriors a la infecció i pot estar acompanyada, o no, de dolor (de cap o musculars), diarrea, decaïment i tos.
En regions on la malària és altament endèmica, les persones són tan sovint infectades que desenvolupen la «immunitat adquirida», és a dir que són portadors més o menys asimptomàtics del paràsit.[2]
El risc de patir la malaltia es pot reduir evitant les picades de mosquits mitjançant l'ús de mosquiteres i repel·lents d'insectes o mitjançant mesures de control de mosquits com ara fumigació amb insecticides i drenatge d'aigua estancada.[2] Hi ha diversos medicaments disponibles per prevenir la malària en viatgers a zones on la malaltia és freqüent.[3] Es recomanen dosis puntuals de la combinació de medicaments sulfadoxina/pirimetamina en lactants i després del primer trimestre de l'embaràs en zones amb elevades taxes de malària.[3] A partir del 2020, hi ha una vacuna contra la malària que s'ha demostrat que redueix el risc al voltant del 40 per cent en nens a l'Àfrica.[4][5] L'any 2021 es va fer públic un estudi d'una altra vacuna que va demostrat l'eficàcia del 77 per cent, però es va difondre sense haver passat la revisió d'experts (peer review).[6] Els esforços per desenvolupar vacunes més efectives continuen.[5] El tractament recomanat per a la malària és una combinació de medicaments antipalúdics entre els quals hi ha l'artemisinina.[7][8][2][3] El segon medicament pot ser mefloquina, lumefantrina o sulfadoxina/pirimetamina.[9] La quinina, juntament amb la doxiciclina, es pot utilitzar si l'artemisinina no està disponible.[9] Es recomana que, a les zones on la malaltia sigui freqüent, es confirmi la malària si és possible abans que comenci el tractament a causa de les preocupacions de l'augment de la resistència als medicaments.[3] La resistència entre els paràsits s'ha desenvolupat a diversos medicaments antipalúdics; per exemple, la resistència de Plasmodium falciparum a la cloroquina s'ha estès a la majoria de les zones geogràfiques afectades de malària i la resistència a l'artemisinina s'ha convertit en un problema en algunes parts del sud-est asiàtic.[3]
La malaltia està estesa a les regions tropicals i subtropicals que existeixen en una banda ampla al voltant de l'equador.[2] Això inclou gran part de l'Àfrica subsahariana, Àsia i Amèrica Llatina.[3] El 2019 hi va haver 229 milions de casos de malària a tot el món, cosa que va suposar uns 409.000 morts. Aproximadament el 94 per cent de casos i de morts es van produir a l'Àfrica subsahariana. La taxa de la malaltia va disminuir del 2010 al 2014, però va augmentar del 2015 al 2019.[10] La malària s'associa habitualment a la pobresa i té un efecte negatiu significatiu en el desenvolupament econòmic.[11][12] A 'Àfrica, s'estima que produirà pèrdues de 12.000 milions de dòlars EUA a l'any a causa de l'augment dels costos sanitaris, la pèrdua de la capacitat de treball i els efectes adversos sobre el turisme.[13]
El Dia africà de la lluita contra el Paludisme se celebra el 25 d'abril, atès que és en aquest continent on la malaltia és més comuna.