Orde del Lleó Neerlandès
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Orde del Lleó Neerlandès[1] és una condecoració neerlandesa, creada el 29 de setembre de 1815 pel primer rei dels Països Baixos, el Rei Guillem I.
Nom en la llengua original | (nl) De Orde van de Nederlandse Leeuw | ||
---|---|---|---|
Tipus | orde | ||
Epònim | Lleó neerlandès | ||
Vigència | 29 setembre 1815 - | ||
Fundador | Guillem I dels Països Baixos | ||
Rang | ↑ Orde militar de Guillem ↓ Orde d'Orange-Nassau | ||
Estat | Països Baixos | ||
Format per | |||
Atorgada a individus eminents en qualsevol activitat, incloent generales, ministres, alcaldes, professors, científics, industrials, alts funcionaris, jutges i artistes. En certa manera pot considerar-se equivalent a l'Orde del Bany britànica. Se situa per sota de l'Orde de Guillem i, en l'actualitat s'empra sobretot per a premiar els mèrits a les arts, l'esport i la literatura; pels altres camps, es fa servir l'Orde d'Orange-Nassau. El sobirà neerlandès és el Gran Mestre de l'Orde, i pel seu aniversari es nomenen els nous cavallers. La segona i tercera classe no es concedeix a estrangers (són elegibles per a l'Orde d'Orange-Nassau o l'Orde de la Corona de Roure). Existia també una "Medalla per Germans", que no es concedia des del 1960. Els germans es van extingir i el grau va quedar abolit el 1994.